CELOBERT AL MONTSEC: de novembre 2010

dilluns, 22 de novembre del 2010

Sobrevolant el desert

Sobrevolant el desert amb Antoine de Saint-Exupéry

Aquests dies estic llegint el llibre "Terre des hommes", on Antoine de Saint-Exupéry explica de forma autobiogràfica les seves experiències com a pilot de la línia postal entre Tolosa de Llenguadoc i Dakar, i he ensopegat amb un fragment que parla de les seves vivències sobrevolant el desert del Sàhara. L'he trobat tan deliciós i suggerent que us en reprodueixo tot seguit la meva traducció al català:

"Volant en avió, quan la nit és molt bona, et deixes anar, no pares gaire atenció al pilotatge, i l'avió s'inclina a poc a poc cap a l'esquerra. Creus que encara conserva l'horitzontalitat quan de sobte sota l'ala dreta descobreixes un petit poble.

M 45, les Plèiades. Constel·lació del Taure.
© Ramon Moliner. Desembre de 2008

En el desert no n'hi ha cap de poble. Llavors una flotilla de pesca feinejant en mig del mar. Però en tot el Sàhara no n'hi cap de flotilla de pesca. Llavors ? llavors te n'adones de l'error i esbosses un somriure. Suaument, redreces l'avió. El poble reprèn la posició que li pertoca. I tornes a col·locar en el cel la constel·lació que havies deixat caure. Poble ? Sí. Un poble d'estels".

Antoine de Saint-Exupéry. Terre des hommes, capítol VI: Dans le désert.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Màscara de Bahtinov

La màscara de Bahtinov

Enfocar una càmera Reflex Digital (DSLR) a focus primari del telescopi és una de les coses més difícils que hi ha en l'art de fotografiar la feble lluminositat dels objectes del cel profund i val la pena dedicar-hi tot el temps que calgui fins aconseguir-ho ja que una imatge desenfocada difumina tant els detalls que acaba per no valer res.

La qüestió és que en iniciar una nit d'observació cal alinear el telescopi amb dos o tres estels de referència i per fer-ho amb precisió cal utilitzar un ocular amb reticle il·luminat. El problema apareix quan un cop feta la preceptiva alineació es vol fotografiar un objecte de cel profund; llavors ens adonem que en treure l'ocular i muntar-hi la càmera el punt d'enfocament ha variat considerablement i en conseqüència cal tornar a enfocar el sistema òptic. Però com fer-ho si l'objecte no es veu pel petit visor de la càmera, de tant tènue com és?

El procés que jo segueixo és el següent: abans de dirigir el telescopi cap a l'objecte que m'interessa fotografiar em quedo en l'últim estel que m'ha servir per fer l'alineació; en haver estat proposat pel sistema informàtic del telescopi sol ser de primera magnitud i la seva lluminositat pot albirar-se, llavors, a través del petit visor de la càmera. Si el sistema està molt desenfocat la imatge és tant difusa que ni es veu; però si no ho està tant el que es veu és una corona circular més o menys lluminosa i amb la part central fosca a causa de l'obstrucció central pròpia dels telescopis reflectors. Llavors vaig enfocant l'estel amb el pom d'enfocament que actua sobre el mirall principal de la òptica Schmidt-Cassegrain i que he tingut l'astúcia de marcar-me prèviament per saber quantes voltes aproximades li haig de donar, fins que tota la corona es va encongint i acaba transformant-se en un punt; podem considerar l'estel ja enfocat? No..! es tracta només d'una primera aproximació...! a partir d'aquí és quan entra en funcions la "màscara de Bahtinov" que m'he fet seguint les instruccions i la plantilla que vaig poder obtenir en consultar el web de Focus-Mask, la marca comercial que la distribueix.

La màscara de Bahtinov col·locada a la boca del
telescopi. © Ramon Moliner 13/11/2010

El següent pas consisteix en col·locar la màscara davant del tub òptic i anar fent fotos de l'estel amb un temps d'exposició d'uns 10 segons a ISO 1600 (cal tenir en compte que la màscara es menja una quantitat considerable de llum), descarregar-les a l'ordinador i anar-les visionant a través del monitor.

La gràcia de la màscara de Bahtinov és que forma tres ratlles de difracció creuant-se en la imatge rodona de l'estel: una de central i dues de laterals, a dreta i esquerra, tot formant angles d'amplitud variable segons que estigui el sistema en posició d'intrafocus o d'extrafocus.

Imatge de difracció de l'estel Fomalhaut. El sistema
òptic està desenfocat. La imatge formada no és si-
mètrica. © Ramon Moliner. 18/10/2010

Després de cada foto actuo convenientment sobre el comandament lent del sistema d'enfocament "Crayford" amb que he equipat el meu telescopi fins que aconsegueixo que la ratlla central sigui equidistant de les dues laterals, es a dir que la imatge de difracció sigui del tot simètrica, llavors tinc la plena certesa que el sistema òptic està enfocat, i... oh meravella...! amb una sorprenent i extraordinària precisió! A partir d'aquest moment me'n vaig a cercar l'objecte de cel profund que vull fotografiar amb la plena seguretat que les imatges que n'obtindré seran puntuals i ben enfocades.

Imatge de difracció de l'estel Fomalhaut. El sistema
òptic està ben enfocat. La imatge formada és perfec-
tament simètrica. © Ramon Moliner. 18/10/2010

Aquest innovadora màscara és fruit de la recerca portada a terme des de no fa gaires anys per l'astrònom amateur Bahtinov, es comercialitza des de l'any 2008, i es basa en la optimització de les figures de difracció procedents d'una font lluminosa puntual, com ho és la llum d'un estel, per això té tanta finura i precisió; alhora que resulta tan senzilla d'utilitzar què, estrictament, no necessita ni ordinador, ni connexions USB-Sèrie, ni drivers, ni programes (1) que cal comprar, baixar-se o actualitzar i que, a més, solen tenir el mal costum de penjar-se..! o fins i tot de no reconèixer la càmera...!

A la pràctica, però, i com ja he dit abans sí que l'utilitzo, l'ordinador, però no per necessitat sinó per raons de comoditat; penseu que quan l'estel es troba en una posició pròxima al zenit mirar la pantalla de la càmera obliga a adoptar positures forçades i francament incòmodes.

Consultant la web abans esmentada us la podeu comprar ja feta en alumini anoditzat i mecanitzada amb tall per raig làser; per bé que si sou prou traçuts i de mena bricolaire us la podeu fer vosaltres mateixos, ja que en proporcionen la plantilla. Més endavant us explico com m'ho he fet jo per construir-me-la.

Altres Màscares d'enfocament: Es també molt coneguda la "màscara de Hartman" (2) que consisteix en una màscara opaca on s'hi han retallat dues o tres figures, normalment forats circulars o triangulars i que també es col·loca a la boca d'entrada del telescopi. Si l'estel està desenfocat es formen tantes imatges com forats tingui la màscara i el punt òptim d'enfocament s'ateny quan les imatges se superposen en el focus tot formant-ne una de sola. Aquesta màscara, doncs, no treballa per difracció, com l'anterior, sinó que ho fa gràcies al fet que quan el front d'ona de la llum puntual de l'estel situat a l'infinit (des del punt de vista de l'òptica geomètrica) penetra paralel·lament a l'eix del tub òptic, a través de la màscara, es divideix en tants feixos de llum com forats tingui i aquests convergeixen en el pla focal unicament...! si l'aparell està ben enfocat.

Fabricació artesanal de la màscara de Bahtinov: El procés que jo vaig seguir per fer-me-la és el que us mostro tot seguit:

Vaig agafar una capsa de cartró rígid de la mida adequada.

Vaig imprimir-me la plantilla que facilita la web del fabricant.

Vaig enganxar-la amb adhesiu damunt de la capsa.

Vaig retallar les ranures, segons la plantilla, amb un cúter.

Vaig pintar tota la màscara amb pintura negre mate.

I... heus ací...! la màscara acabada. Vista frontal.

Màscara acabada. Vista inferior amb el detall dels quatre encaixos al tub òptic.

Notes:

(1): Programes informàtics, com DSLR Focus (de caràcter comercial i que ha deixat d'actualitzar-se), o MaxIm DL (també comercial) i que funcionen a base de que després de cada presa fotogràfica dibuixen la corba en forma de campana de Gauss de la llum de l'estel i que l'observador ha d'optimitzar a base d'anar repetint les preses tot variant l'enfocament fins a trobar-ne la més alta (valor Peak) i més fina (valor HFWHM).

(2): Més informació sobre la màscara de Hartman a: "FOTOGRAFIA DIGITAL DEL CIELO PROFUNDO". Monografia de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, núm. 181, març 2005, p.18

dimecres, 10 de novembre del 2010

El Montsec i la Vall d'Àger

EL MONTSEC I LA VALL D'ÀGER

La carena de la Serra del Montsec segueix una orientació est-oest tot formant una muralla ciclòpia entre la comarca de la Noguera i les seves veïnes pirinenques dels Pallars Jussà i de l'Alta Ribagorça.

La Serra del Montsec i la Vall d'Àger.
© Ramon Moliner. 5 juliol 2010.

La Vall d'Àger.
© Ramon Moliner. 5 juliol 2010.

Cartell turístic a les envistes de la Serra del Montsec i la Vall d'Àger; amb la descripció que
en fa Josep Pla en el seu llibre: "Viatge per Catalunya".
© Ramon Moliner. 5 juliol 2010.

Però... i l'aigua recollida a les altes valls del Pirineu com s'ho fa per franquejar aquesta immensa barrera i escolar-se fins a les terres baixes de les valls del Segre i més endavant de l'Ebre? doncs dissolent a poc a poc, amb tossuderia geològica, la roca calcària de la muntanya fins a fendir-la en dos imponents congostos engorjats molt profunds:

El Congost de Terradets, per l'est, amb la Noguera Pallaresa...

La Noguera Pallaresa al seu pas pel Congost de Terradets. Aquests és l'únic congost del Montsec que s'aprofita per fer-hi passar les vies de comunicació. Observeu el túnel del ferrocarril excavat al penya-segat, una mica més amunt que la carretera i a l'altre banda del riu.

Indicador excursionista al Congost de Terradets. Repareu que també s'aprofita per fer-hi passar les línies d'alta tensió.

Passarel·la sobre la Noguera Pallaresa al Congost de Terradets.

Ferrocarril de la línia de Lleida a La Pobla de

Segur passant el Congost de Terradets.

i... el Congost de Montrebei, per l'oest, amb la Noguera Ribagorçana.

Aproximant-se al Congost de Montrebei.

El sender de gran recorregut, GR1, transita pel bell mig del Congost de Montrebei.

La Noguera Ribagorçana franquejant el Montsec pel Congost de Montrebei.

La Noguera Ribagorçana obrint-se pas pel Congost de Montrebei. Observeu la profunda fenedura que durant milers d'anys l'aigua ha anat erosionant a la roca calcària del Montsec

El Congost de Montrebei i el camí excavat al penya-segat.

El Congost de Montrebei. Compareu-ne la grandiositat amb la minúscula mida de les persones que transiten per la cornisa del penya-segat.

Històricament la Serra del Montsec va jugar un paper força important a l'edat mitjana; ja que constituïa una sòlida frontera entre els territoris de Al-Andalus al sud i els territoris cristians pirinencs del nord. Al segle XI Arnau Mir de Tost va travessà aquesta frontera, conquerí Àger i engrandí el territori cristià cap al sud.
Si voleu conèixer de prop aquesta sorprenentment dinàmica època medieval us recomano de fer l'anomenada "Ruta Arnau Mir de Tost" tot visitant les restes monumentals del castell i la col·legiata (1) de Sant Pere d'Àger (a la Noguera), el castell de Mur amb la col·legiata de Santa Maria de Mur i el castell palau residencial de Llordà (al Pallars Jussà). A la pàgina web del Consorci del Montsec hi trobareu més informació.

Castell de Mur. Vista exterior.

Castell de Mur. Vista Interior.

Claustre de la col·legiata de Santa Maria de Mur. Treballs de restauració.

Reproducció del Pantocràtor situat a l'absis central de la col·legiata de Santa Maria de Mur. La pintura original va ser extreta i venuda a principis del segle XX i després de diverses vicissituds actualment es conserva al "Museum of Fines Arts" de Boston, als Estat Units d'Amèrica.

Perspectiva del castell palau de Llordà.

Castell palau de Llordà. Residència habitual d'Arnau Mir de Tost.

(1) Col·legiata: Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals..... Les col·legiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya foren les d'Àger i Mur. (Font: Gran Enciclopèdia Catalana, volum 5è).
En el cas concret de les col·legiates d'Àger i de Mur l'administració dels seus béns i drets, el que es coneix com a pabordia, depenien directament de la Santa Seu sense passar per l'entremig del bisbe d'Urgell tal com, en aquest cas, els hauria correspost pel seu àmbit territorial.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Lluna en fase creixent

Aquesta és la última foto que he fet de la Lluna

Lluna en fase creixent. 19/10/2010
SC-235mm f/6,3 + Camera Canon EOS 300D a focus primari.
Temps d'exposició: 1/750 s

Està orientada tal com la veiem a ull nu que és, també, tal com surt fotografiada a focus primari del telescopi durant el seu pas pel meridià; és a dir amb el nord a dalt i l'est a l'esquerra.

Per cert...! sabíeu que diuen que la Luna és mentidera? i que si forma una "D", de decreixent, ens enganya! perquè és creixent i si forma una "C", de creixent, també ens enganya! perquè en realitat és decreixent o minvant?

Observeu els rajos que surten radialment del cràter Tycho i que abasten ben bé mig hemisferi lunar. Són els esquitxos de pedra i pols que van sortir disparats a conseqüència de l'impacte de meteorit que el va formar i com que a la Lluna no hi ha atmosfera que erosioni res han romàs, i romandran així, pels segles dels segles.

I... us sona el nom de Mar de la Serenitat (Mare Serenitatis) ? Segur que sí...! va ser aquell on hi van alunitzar les missións Luna 21 de l'época Soviètica amb el seu vehicle robotitzat Lunokhod-2 per fer-hi experiments. I la última missió tripulada dels americans a la Lluna, la Apollo 17, que també va desembarcar-hi un vehícle el famós Lunar Rover que va estar voltant la planicie tot fent-hi experiments i recollint-hi mostres.