50 anys de recerca de vida intel·ligent extraterrestre a SETI

Es podrien haver captat senyals extraterrestres. Entrevista en exclusiva amb Frank Drake, pare de SETI.

 Aquest és l'impactant títol de portada de la revista d'astronomia Ciel & Espace que en el seu últim número, de gener de 2011, dedica un extens dossier a l'aniversari de SETI (Search for Extraterrestrial Intelligence), l'Institut impulsat per Carl Sagan per a la recerca de vida intel·ligent d'origen extratrerrestre.

En l'entrevista Frank Drake diu que, tot i no haver-se trobat res durant aquest 50 anys de recerca, una petita fracció dels senyals captats fins ara podrien ser d'origen extraterreste. Una declaració agosarada que poc després matitza tot dient que efectivament els radiotelescopis de la Institució han captat senyals que semblen tenir aquest origen però que no ho poden confirmar pel simple fet que no s'han tornat a repetir mai més, condició indispensable del mètode científic per a que puguin donar-se com a vàlids.

Per tant tot ha quedat, doncs, en una sospita! en una feliç sospita! que esperona als membres de SETI a no defallir en la seva entusiasta recerca, convençuts que un dia trobaran "l'agulla en el paller" que busquen.

L'emoció del primer contacte! Seqüència de la pel·lícula Contact basada en la novel·la de ciència ficció de Carl Sagan i protagonitzada per l'actriu Jodie Foster. Descriu l'ambient de sorpresa i atabalament davant d'un senyal inequívocament intel·ligent, expressat en llenguatge matemàtic.(v.o. en anglès)

Aquest 50 anys de recerca no han estat excents de dificultats. Una de les més greus va ser la de l'any 1.993 quan el govern dels EE.UU. d'Amèrica va decidir eliminar la subvenció que rebien i, de cop i volta, es van trobar sense poder atendre les necessitats financeres de la Institució. Com ho van resoldre per poder continuar endavant? doncs, en un primer moment gràcies al mecenatge de Paul Allen, un dels cofundadors de Microsoft, que va fer una generosa donació monetària. Tot seguit van crear la Fundació SETI. Actualment, però, les aportacions dels voluntaris de la Fundació s'esgoten i la financiació de la Institució s'edevé cada cop més difícil. Per ajudar a superar aquest escanyament financer la NASA s'ha compromès, recentment, a subvencionar les seves activitats especialment en tot allò que fa referència a la construcció, millora i manteniment de les antenes dels radiotelescopis, per tal de incrementar i millorar la qualitat de recepció.

Però perquè s'utilitzen ones de radio? doncs perquè la freqüència de radio de 1,42 GHz, que correspon a una longitud d'ona de 21 cm, és la freqüència de radiació emesa pels àtoms d' hidrogen que com se sap és l'element primordial més abundant de l'Univers i des de bon començament es va pensar que les formes de vida intel·ligent que pugessin existir coneixerien forçosament aquesta freqüència fonamental de la física. De tota manera, i degut a la manca de resposta actual, no es descarta utilitzar en el futur immediat d'altres fonts d'emissió i captació i ja s'ha proposat utilitzar fins i tot radiacions làsers en l'espectre visible i infraroig.

Radiotelescopi d'Arecibo. Foto: Wikimedia Commons

 Quins són els nous projectes de SETI? Després de finalitzar el "Projecte Ozma" (nom inspirat en el Màgic d'Oz) ara s'acaba d'endegar l'anomenat: "Projecte Dorothy" (nom inspirat en l'heroïna del Màgic d'Oz) i en el qual hi participen 19 observatoris d'arreu del món.

D'entre els més coneguts cal citar: el d' Arecibo a Puerto Rico, el de Jodrell BanK a Anglaterra, el de Green Bank a West-Wirginia als EE.UU.d'A. i el de Nançay a França.

Radiotelescopi de Green Bank. Foto: APOD NASA

Quins estels s'han seleccionat com a preferents per al Projecte Dorothy?

Doncs aquells que reuneixen els següents criteris: assemblar-se al nostre Sol i, o, tenir un sistema planetari que l'orbiti. Entre ells hi ha els vells coneguts de les primeres recerques de Frank Drake com: Tau Ceti, a la constel·lació de la Balena, i Èpsilon Eridani, a la constel·lació de l'Eridà.

Quin mètodes s'empraran en el nou Projecte Dorothy?
Per al nou projecte s'han creat algoritmes nous de descodificació dels senyals per tal de desbrossar totes les interferències de soroll electromagnètic tant les d'origen terrestre, que avui en dia són moltíssimes (radio, televisió, telefonia mòbil, etc.), com les d'origen interestel·lar naturals (raigs gamma, raigs X, etc.) i millorar-ne així la detecció de les d'origen extern i artificials que denotin una factura intel·ligent.
També s'ha incrementat la quantitat de canals disponibles en els receptors de radio que s'han multiplicat per un factor d'uns quants milions de vegades.

SETI a la recerca d'ET. (v.o. en anglès)

KQED QUEST Vídeo

I sobretot entrarà en ple funcionament la nova xarxa de paràboles interferomètriques de l'Allen Telescope Array situades al bell mig del parc volcànic de Lassen a l'estat de Califòrnia (EE.UU.d'A.) i que actualment ja té 42 antenes operatives del total de 350 projectades. Amb això la comunitat científica de SETI confia donar un nou impuls a la recerca d'ET.

Per més endavant es projecta construir l'anomenat SKA (Square Kilometer Array) Radiotelescopi que serà 10 vegades més sensible que l'antena d'Arecibo i la construcció del qual s'ha previst per a l'any 2016 en una ubicació pendent encara de decidir entre les candidatures de Sud-Àfrica i Austràlia.

I la jòia de la corona..., el projecte Seti@home que es porta a terme des de l'any 1.999 i que confia als ordinadors personals de prop de gairebé 8 milions de voluntaris, distribuïts arreu del món, les anàlisis de les dades observacionals del radiotelescopi d'Arecibo.
Per a col·laborar-hi els voluntaris que s'hi adhereixen només han d'instal·lar un programari, facilitat lliurament per la organització, que fa automàticament la labor de desbrossar el soroll i esbrinar la possible captació de senyals útils durant tot el temps que està engegat l'ordinador.
Amb aquesta col·laboració Seti@home comptabilitza uns 1.200 anys de funcionament per dia; la qual cosa dona un total acumulat, a dia d'avui, de 2,3 milions d'anys de funcionament d'ordinador.
A aquests respecte Dan Werthimer, el seu creador, diu: "si mai un dia detectéssim un senyal vàlid i ens fos concedit el premi Nobel, caldria compartir-lo amb els milions de membres de Seti@home".
El programari és de lliure disposició i actualment ha estat adaptat per a fer-hi tasques de investigació que requereixin la manipulació de gran quantitat de dades, tals com estudis meteorològics, simulacions, ciències socials, etc., de manera que la persones que s'hi adhereixen poden dedicar-se no solament al camp de la recerca de vida intel·ligent extraterrestre sinó que també poden col·laborar en tot un variat repertori d'altres propostes científiques.
Per un altre banda, la organització els garanteix que el funcionament automàtic del programari instal·lat no els alentirà el funcionament normal de l'ordinador. 
Doncs, ja ho sabeu futurs investigadors! aquí hi teniu l'enllaç Seti@home .

Eclipsi de Sol

Avui 4 de gener de 2011 ha tingut lloc un eclipsi solar que a Catalunya ha sigut parcial i que s'ha pogut veure en eixir el Sol per l'est, ja parcialment eclipsat, a les 8:15 i que ha durat fins a les 10:15 d'hora oficial (7:15 a 9,15 TU). La presentació ha estat molt dolenta per la poca altura sobre l'horitzó i perquè, a més, el temps tampoc no hi ha acompanyat gens amb un cel boirós i carregat de núvols.

Tot i així l' Observatori del Parc Astronòmic del Montsec conjuntament amb la Societat Astronòmica de Lleida n'han fet una magnífica retransmissió en directe per Internet i aprofitant les escasses clarianes que se'ls oferien han pogut captar imatges del Sol eclipsat en llum visible i en  hidrogen alfa tal i com podeu veure en la petita mostra que a tall d'exemple us presento a continuació; tot i recomanant-vos, però, que no deixeu de visitar els webs d'ambdues entitats per a saber-ne més sobre el fenomen i sobre el desenvolupament de l'efemèride.

De la retransmissió en directe de l'eclipsi solar des
de l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec.
Imatge en llum visible

De la retransmissió en directe de l'eclipsi solar des
de l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec.
Imatge en llum visible.

De la retransmissió en directe de l'eclipsi solar des
de l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec.
9:10 hora oficial. Imatge en llum d'hidrogen alfa

De la retransmissió en directe de l'eclipsi solar des
de l'Observatori del Parc Astronòmic del Montsec.
9:11 hora oficial. Imatge en llum d'hidrogen alfa