dilluns, 11 d’abril del 2011

50 anys del primer vol espacial de Youri Gagarin


Fa 50 anys, el 12 d'abril de 1961, s'enlairava una nau Vostok 1 des del cosmòdrom de Baikonur a la república ex-soviètica del Kazakhstan. Portava a bord Youri Gagarin el primer cosmonauta de la humanitat.

Per commemorar aquesta efemèrides el Palais de la découverte de Paris ha acollit una exposició temporal, dissenyada per l'agència russa Ria Novosti i, titulada: "Youri Gagarine, une révolution"


Foto del cartell de l'exposició.




  <h2>Il y a 50 ans, Youri Gagarine</h2><p><p>En <a title="Exposition Gagarine" href="http://petitlien.fr/5fgd" target="_blank">hommage</a> au premier vol habité dans l'espace. Le 12 avril 1961, un jeune lieutenant de l'armée de l'air soviétique, à bord du vaisseau Vostok 1, faisait un tour complet de la Terre en 89 minutes à une altitude de plus de 100 km. Une première qui fit de Youri Gagarine un héros national.</p><p>&#160;</p><p>Précédents numéros de la série <em>Vieilles bobines</em> dans MENU / Vidéos de la série.</p><p>Production : Universcience 2011</p></p>  
Vídeo de l'exposició: "Youri Gagarine, une révolution". Palais de la découverte.
Producció: Universience 2011 (v.o. en francès)


A la "Xarxa" la productora Attic Room Poductions associada amb els col·lectius virtuals: Yuri's Night i YuriGagarin 50 , amb la participació de YouTube, han previst l'estrena cinematogràfica, per al mateix dia 12 d'abril, de la pel·lícula de distribució lliure a Internet titulada: First Orbit.

First Orbit recrearà les vivències i visions de Gagarin amb filmacions fetes des de l'Estació Espacial Internacional i la col·laboració de l'Agència Espacial Europea (ESA) i s'ha previst celebrar-ho amb visionats públics organitzats pel ja esmentat col·lectiu Yuri's Night


Yuri Gagarin. Noticies Societat de 3alacarta de TV3
  
També el ciberespai bull d'informacions amb tota mena de pàgines web tals com: 50 anys del primer vol espacial de Gagarin  (del programa Espai Internet) o: 50 anys de la gesta de Gagarin (Noticies de Societat) ambdós del canal interactiu 3alacarta de TV3, Televisió de Catalunya.







Enllaç al vídeo del programa
"Espai Internet" (TV3)
 durada: 1m30s
(conté publicitat a l'inici)



 
El vol va durar 108 minuts, la nau es va situar en una òrbita situada a 370 km de la superfície de la Terra i va fer una volta completa al planeta.

Maqueta d'una càpsula Vostok 1 
Foto: Wikimedia Commons




l'Sputnik, el primer satèl·lit artificial.
Foto: Wikimedia Commons
Oficialment tot va anar d'acord amb els plans previstos per l'enginyer en cap Sergei Korolev que va aconseguir apuntar-se un nou triomf en la cursa espacial. Recordem que quatre anys abans, el 4 d'octubre de 1957, ja havien obtingut un primer èxit indiscutible amb la posada en òrbita de l'Sputnik, el primer satèl·lit artificial, i que el món vivia llavors en plena "guerra freda" entre les dues potències guanyadores de la segona guerra mundial, que en aquells moments se'n disputaven l'hegemonia.



 
ESA Euronnews (v. en castellà)


La realitat, però, no va ser ben bé tal com s'explicava llavors i ara que s'han desclassificat molts documents que romanien secrets sabem que el mateix Gagarin havia confessat que el viatge de tornada a la Terra no havia estat exempt de dificultats. En la fase de frenada a l'entrada a l'atmosfera terrestre el mòdul de servei es resistia a separar-se de la càpsula de pilotatge i la nau va desestabilitzar-se i va començar a fer ràpides i perilloses oscil·lacions angulars; al final l'escalfor generada per la fricció de l'aire va fondre les amarres i finalment la càpsula va poder-se'n alliberar. Amb tot això, la sensació d'inseguretat i la calor sufocant regnant a l'interior de la càpsula van fer comprendre a Gagarin l'inmens perill que corria i va decidir accionar el mecanisme d'ejecció, molt abans del que estava previst, essent  llavors catapultat amb el seu seient cap enfora i iniciant una caiguda lliure des d'una altitud de gairebé 7.000 metres. Les dificultats, però, no s'acabaven aquí; ara el paracaigudes auxiliar també tenia dificultats per obrir-se i li va anar de ben poc que no s'ofegués al fallar-li un vàlvula del subministre d'aire de l'escafandre. Amb tot, finalment va aconseguir aterrar sa i estalvi al bell mig d'uns camps de conrreu a la vora del Volga.

Per a la Unió Soviètica això era l'èxit internacional que buscava, sense cap mena de dubte havien aconseguit la primacia en l'exploració de l'espai. En clau interna Gagarin havia esdevingut "el model" de la nova societat, era fill de camperols i havia sigut obrer metal·lúrgic abans d'iniciar la carrera militar aeronàutica, ben bé l'encarnació de la fals i el martell; la icona de normalitat que a la propaganda oficial li interessava difondre. 

La cursa espacial continuava i no va ser fins a vuit anys més tard que Neil Armstrong, dels Estat Units d'Amèrica, trepitjaria la Lluna. Amb aquesta última gesta l'era dels pioners espacials acabava i donaria pas a un altre.



dilluns, 4 d’abril del 2011

Urània. Musa de l'astronomia

Urània deessa filla de Zeus i Mnemosyne (deessa de la memòria) era considerada pels nostres clàssics com la musa de la l'astronomia. Se la representa sovint amb una esfera i un compàs per mesurar angles i, a vegades, amb una diadema d'estels coronant el seu cap.



Il·lustració d'Urània al llibre: "Histoire Livre VIII" de  Heròdot (1) , per a la traducció francesa de Pierre-Henri Larcher












"Jo tenia disset anys. Ella s deia Urania. ¿Era Urania una noia rossa, d'ulls blaus, un somni de primavera, una ignocenta encara que curiosa filla d'Eva? No, era senzillament, com en altre temps, l'una de les nou Muses, aquella qui presidia l'Astronomia, i el mirar celest de la qual animava i dirigia l chor de les esferes; era l'idea angelica que voleia al damunt de les pesantors terrestres; no tenia ni la carn frissosa, ni l cor quals palpitacions se comuniquen a distancia, ni la calor tèbia de la vida humana. No obstant, ella existia com en un món ideal, superior i sempre pur; i malgrat això, era prou humana pel seu nom, per la seva forma, pera produir sobre una ànima d'adolescent una impressió viva i pregona, pera fer nàixer en aquesta ànima un sentiment indefinit, indefinible, d'admiració i gairebé d'amor".

Fragment del llibre de Camille Flammarion "Uranie", traduït al català per Rafael Patxot i editat el 1903 a la Biblioteca Popular de l'Avenç (observeu-ne l'ortografia encara pre Fabriana) i reeditat per "Publicacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell" núm.7, p.103, març de 2007.




Il·lustració del rellotge amb la musa Urània que Flammarion tenia damunt del seu escriptori a l'observatori de Juvisy i que anteriorment havia pertangut a Le Verrier que el tenia al despatx del seu observatori de Paris.
 
Extreta del llibre "Urània" reeditat per "Publicacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell" núm.7, p.103, març de 2007.










 
Aquest dibuix modernista d'Urània era l' exlibris de l'insigne astrònom, el prohom i mecenes Rafael Patxot

Foto extreta de l'opuscle de l'exposició "Univers Patxot"








Foto: Ramon Moliner 14.7.2010

Vil·la Urània la casa que l'astrònom català Comas i Solà tenia al carrer Saragossa núm. 29, de Barcelona, llindant amb la Via Augusta, i on hi va construir el seu observatori particular.
A la seva mort la va llegar a l'Ajuntament de Barcelona amb la finalitat que en fes uns equipaments municipals per a la divulgació de l'astronomia i ciències afins. No s'arribà a complir mai el seu llegat i avui en dia, convertida en escola primària, es pot localitzar fàcilment gràcies a la placa commemorativa que la identifica.



Foto: Ramon Moliner 14.7.201
Placa commemorativa, situada a la façana posterior (Via Augusta) de Vil·la Urània

En su observatorio de esta "Villa Urania" el astrónomo José Comas Solá descubrió el planeta HISPANIA (804) primero de la serie de astros descubiertos por el que fué primer director del Observatorio Fabra. 1868-1937


Nota (1): Aquesta divisió de la "Història" d'Heròdot en nou llibre llibres va ser feta per editors alexandrins que encapçalaren cada llibre amb el nom d'una musa; corresponent a Urània la del llibre VIII è. Aclariment de Manuel Balasch en la Introducció a la seva traducció del grec clàssic de: "Història". Vol.I [Llibre I]. Fundació Bernat Metge, p.29