divendres, 24 de maig del 2013

Astronomia antiga a Suècia

Actuació conjunta de les corals: Nöbbeövsky Krokör
i el Cor la Fontana a la catedral de Lund.
Foto: Ramon Moliner



Arran del meu recent viatge a Suècia acompanyant les actuacions musicals del Cor la Fontana de Barcelona, vaig fer dues troballes astronòmiques de gran valor antic i arqueològic: 












Rellotge astronòmic de la catedral de Lund
Foto: Ramon Moliner


El rellotge astronòmic de la catedral de Lund (a Escània, sud de Suècia), anomenat "Horologium mirabile Lundense", data de principis del segle XV, va ser restaurat a principis del XX i actualment es conserva en perfecte estat de funcionament a l'interior de la catedral.
  És del tot similar, però en petit, als famosos i més coneguts rellotges astronòmics de Praga i d'Hamburg.












En tocar les hores surten els Reis d'Orient a adorar l'Infant
Foto: Ramon Moliner

  Actualment toca les hores al migdia i a les tres de la tarda i poc abans que això passi els nombrosos visitants de la catedral esperan expectants els cops d'espasa, anunciadors, que es propinen dos soldats a cavall situats al capdamunt del rellotge. Seguidament sonen les trompetes de dos heralds, situats a ambdós costats de la Mare de Deu amb l'infant Jesús, tocant solemnement la melodia "In dulci Jubilo" i per últim en obrir-se unes portetes laterals apareixen els Reis d'Orient que passen per devant tot fent una graciosa reverència d'adoració.






Chronos, al mig i a l'esquerra de la imatge, assenyala la data
amb una vareta

Foto: Ramon Moliner


 En la part inferior del rellotge hi ha un calendari perpetu on Chronos, el deu de les edats i del zodiac de la mitologia grega; assenyala la data amb una petita vareta.
















Calendari perpetu amb els signes del zodíac. Al centre Sant Llorenç,
patró de la ciutat de Lund.
Foto: Ramon Moliner


 També s'assenyalen les fases de la Lluna, el trànsit del Sol a través dels signes del zodíac i el dia de la setmana corresponent a la data.
















Alineació megalítica d'Ales Stenar. Té la forma perimetral d'un vaixell
Foto: Ramon Moliner


El monument megalític de les Pedres d'Ale (Ales Stenar en suec) a Kaseberga en la costa Bàltica del sud est de Suècia.
  Aquesta aliniació megalítica tè la forma perimetral d'un vaixell i el seu origen és del tot incert amb teories tan dispars com les que daten la seva construcció durant l'edat del bronze tardà (entre 1000 i 5000 anys aC) o, per contra, d'altres que l'atribueixen a l'época vikinga entre els anys 600 i 1000 dC








Plafó explicatiu del monument. Observeu la forma de vaixell de
l'alineació megalítica.
Foto: Ramon Moliner


  En quan a la seva funció en l'actualitat coexisteixen dues teories: una de purament funerària i un altre d'astronòmica relativa a les posicions del Sol en els ortos i ocasos de les diferents èpoques de l'any i especialment en el solticis (quan o bé la nit, o bé el dia, són els més llargs de l'any).
  Probablement les dues tenen la seva part de raó i en tot cas una cosa és ben certa: la Interpretació astronòmica resulta avalada per la pràctica observacional i té molts punts de coincidència amb altres observatoris astronòmics megalítics de l'antiguitat, com per exemple el  d'Stonehenge al sud d'Anglaterra o els Mayas del continent americà.






 



Plafó explicatiu de les posicions de l'eixida i la posta de Sol; a dalt
durant el solstici d'hivern i a baix durant el d'estiu.
Foto: Ramon Moliner

  El funcionament és el següent: per a un observador situat al bell mig del vaixell, d'acord amb la figura superior del gràfic, i per a la latitud geogràfica de Kaseberga, el dia del soltici d'hiver (Nadal), que és el més curt de l'any, el Sol surt pel sud-est (aliniat amb la pedra SV) i es pon pel sud-oest (aliniat amb la pedra SO); el recorregut del Sol correspon a una quarta part del costat del vaixell i així, doncs, el dia dura 6 hores; mentre que la nit dura les tres quartes parts, o sigui 18 hores.
   Per contra el dia del soltici d'estiu (Sant Joan), i segons la figura inferior, el Sol surt pel nord-est (pedra NV) i es pon pel sud-oest (pedra NO) recorre les tres quartes parts del vaixell i en conseqüència, doncs, el dia dura 18 hores; mentre que per la nit recorre la quarta part i només en dura 6.
 




diumenge, 5 de maig del 2013

Observació d'estels variables RR Lyrae

Des del meu observatori del Montsec actualment col·laboro amb el "Grup RR Lyrae" de l'Agrupació astronòmica de Sabadell en la recerca d'estels variables polsants de curt període, del tipus anomenat RR Lyrae.

Observatori Celobert al Montsec. Foto: Ramon Moliner

Els estels RR Lyrae són, segons la definició del General Catalogue of Variable Stars, estels de tipus espectral A o F que polsen radialment amb un període comprés entre 0,2 i 1,2 dies i amb una variació de lluminositat que oscil·la entre 0,2 i 2 magnituds en filtre V.
  
Camp estel·lar de TU Arietis. Càmera CCD amb filtre V de 550 nm.
Foto: Ramon Moliner
 
Aquest és el camp estel·lar de l'estrella variable TU Arietis (TU Ari), que vaig observar durant tres nits del passat mes de desembre.
L'estel variable és el que designo amb la lletra V, mentre que C1 i C2 són els estels de comparació, que en ser de magnitud fixe, permeten mesurar les variacions de magnitud de la variable. 
La presa de imatges la vaig fer amb una càmera CCD equipada amb filtre V de 550 nm.

  



En fer les mesures fotomètriques i enllaçar les corbes de llums obtingudes durant les tre nits vaig obtenir el diagrama de fase que mostro a continuació. Observeu com entre la lluminositat màxima i la mínima hi ha una diferencia de una unitat de magnitud i que el període de variació, entre màxims, és d'un dia. També podeu veure que la corba de pujada té un pendent molt més acusat que el de la fase de baixada  Característiques que s'adiuen perfectament amb la definició dels estels RR Lyrae suara esmentada.


















  

La importància astrofísica dels estels RR Lyrae rau en el fet què permeten:
- Deduir la composició química i l'evolució temporal de la població estel·lar.
- Estudiar la hidrodinàmica, mal coneguda encara, dels estels polsants i deduir-ne les forces d'expansió i contracció causants de les seves oscil·lacions.
- Mesurar les distàncies a cúmuls, o galàxies, que els continguin. El mètode és semblant al que s'aplica amb les Cefeides (que també són estrelles polsants però de període més llarg) i que es basa en què la relació període / lluminositat és proporcional a la distància; la qual cosa permet mesurar-la quan els mètodes trigonomètrics de paral·laxi no són possibles a causa de la petitesa dels angles en joc.
  

El Grup RR Lyrae de l'Agrupació astronòmica de Sabadell té establerta una col·laboració professional amateur amb el GEOS (Groupe Européen d'Observation Stellaire) que té per objectiu l'observació d'estels del tipus RR Lyrae poc estudiats fins ara i que, a més, són sospitosos de presentar el que s'anomena efecte Blazhko, una mena d'oscil·lació secundària, superposada a la principal i de la qual se'n desconeixen les causes.