Rafael Patxot

RAFAEL PATXOT. CIÈNCIA I MECENATGE

Amb aquest títol l'Agrupació Astronòmica de Sabadell va oferir el passat 17 de febrer de 2010 una conferència a càrrec de Maria Guasch, documentalista del Museu "Univers Patxot" (1)

Retrat d'en Rafael Patxot i Jubert.

Foto escanejada del tríptic de l'exposició: Masia Mariona "Univers Patxot"

Foto: Ramon Moliner. Abril de 2010

Arran d'aquesta conferència vaig comprendre que no coneixia prou bé la figura d'aquest important prohom de la nostra cultura, així que em vaig propossar visitar sense demora la que havia estat la seva casa d'estiueig al Montseny.

Foto: Ramon Moliner. Abril de 2010

Façana principal de la Masia Mariona. En l'arc de la porta es pot llegir la inscripció: "Hostes vindran que de casa ens treuran" que va fer inscriure, ja des de l'exili, fent referència a la precipitada marxa de la casa durant la Guerra Civil Espanyola.

De ben jove Rafael Patxot va compaginar la seva dedicació a l'empresa surera familiar amb l'astronomia tot construint-se, a principis del segle XX, un observatori astronòmic i meteorològic a la seva residència particular de Sant Feliu de Guixols al qual va anomenar "Observatori Català". Va instal·lar-hi un telescopi refractor equatorial i va contractar per a treballar-hi professionalment a en Josep Comas i Solà que es dedicà principalment a l'etudi i mesura micromètrica d'estels binaris i a l'estudi d'asteroides i planetes.

Foto de l'exposició. Abril de 2010

Fotomuntatge mural del telescopi de Rafael Patxot a l'exposició
"Univers Patxot" de la Masia Mariona.
 
Avui en dia aquest telescopi, juntament amb la cúpula, es troba dipositat a la Universitat de Barcelona.





Com a científic es va anar decantant, a poc a poc, cap als estudis metereològics editant diverses publicacions sobre les dades que obtenia en el seu observatori i entre les quals destaquen: Observacions de Sant Feliu de Guixols. La Metereologia Catalana. La Pluviometria Catalana. i Resultats del quinqueni 1906-1910.

Aficionat a l'excursionisme era soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, en una época en que l'anomenat excursionisme cièntífic es dedicava a recorrer el pais a la recerca i recuperació de les arrels de la cultura popular.

Fruit d'aquesta passió va fundar i finançar la: "Fundació per l'Estudi de la Masia Catalana" a través de la qual va dur a terme una recopilació deliciosa de fotografies de la vida rural de la época i que té avui en dia una especial importància històrica a causa dels canvis accelerats haguts en la societat actual i la "Fundació Concepció Rabell i Cibils" que va dur a terme el projecte del "Cançoner Popular de Catalunya" tasca ingent en la que hi van treballar i col·laborar una bona munió de músics voluntaris que recorrien el pobles d'arreu de Catalunya enregistrant les cançons cantades, de viva veu, per les persones que encara recordaven haver-les sentit cantar als seus avis.

Enmig d'un ambient general d'il·lusió per modernitzar el país Rafael Patxot va fundar l'anomenada Institució Patxot dedicada a finançar treballs i publicacions en català de tota mena de treballs científics. Entre d'altres cal destacar l' "Atles internacional dels núvols i dels estats del cel" editat també en francès, anglès i alemany i que tingué una gran repercusió internacional amb il·lustracions de tota mena de fenòmens atmosfèrics; cosa inédita en aquells moments i que constitueix, encara avui en dia, una obra de referència mundial. Cal dir, a més, que l'ajuda de la Institució Patxot va permetre a l'Institut d'Estudis Catalans poder sobreviure a l'ofec econòmic de la dictadura de Primo de Rivera.

Va formar part del grup literari de l'Avenç i va col·laborar com a escriptor i traductor en la "Col·lecció Popular de l'Avenç". Essent important ressaltar la traducció al català (2) de l'obra francesa "Uranie" de Camille Flammarion.

A més d'eminent científic va ser una persona d'una gran humanitat com ho prova el mecenatge de nombroses Fundacions d'Obres Socials entre les quals cal destacar les beques d'estudi per a noies treballadores; missió que encomanà i finançà a través de l' "Institut de Cultura de la Dona".

Rafael Patxot va patir la persecució política de la dictadura de Primo de Rivera i, uns anys més tard, en esclatar la guerra civil contra la república va haver d'abandonar, a cuita correns, la "Masia Mariona" (al Montseny) on estava passant les vacances d'estiu per tal de salvar-se, aquesta vegada, de les amenaces dels escamots obrers incontrolats. Ajudat per la Generalitat va poder exiliar-se i salvar la vida. No va poder, però, retornar mai més al seu estimat pais en negar-se a col·laborar amb la dictadura del general Franco. Tanmateix, i de l'exili estant, va subvencionar beques a estudiants catalans per a que poguessin ampliar estudis en universitats extrangeres i compensar d'alguna manera la migradesa cultural del franquisme; és important destacar, també, la important ajuda econòmica amb que va subvencionar l' "Onomasticon Cataloniae", la titànica obra de recopilació de topònims catalans del lingüista Joan Corominas.

Foto: Ramon Moliner. Abril de 2010

Façana nord de la Masia Mariona. Observeu-hi l'insòlit rellotge de Sol.

Com deia en Rafael Patxot "el Sol sempre arriba a un indret o altre del Planeta i si la Terra fos transparent..., a mitjanit el veuriem sota els nostres peus".

Foto: Ramon Moliner. Abril de 2010

 

Detall de l'insòlit rellotge de Sol de la façana nord.

Encara que no es veu gaire bé a la fotografia; porta la inscripció d'una cançó d'en Jaume Sisa que diu:"qualsevol nit pot sortir el Sol".

Notes:

(1).- Podeu llegir la transcripció de la conferència a: Ciclo de conferencias curso 2009-2010. Publicacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. núm.25, novembre 2010, p.172

(2).- "Urània" ha estat reeditada per Publicacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, núm.7, març 2007, p.103. Clicant aquí podreu llegir el petit fragment que vaig escriure en l'article que vaig dedicar a Urània.