divendres, 28 d’octubre del 2011

Observació del cúmul globular M 15


Situat a la constel·lació del Pegàs fou descobert el 1746 per l'astrònom italià Maraldi i uns anys més tard va ser observat per Messier que el va integrar en el seu famós catàleg tot assignant-li el número 15.

És molt fàcil de localitzar entremig del bestiari més representatiu del cel tardoral; concretament entre l'estel Enif (el morro del cavall alat), l'estel Gamma Delphini (el morro del petit i eixerit Dofí) i la constel·lació del Cavallet (Equuleus).

M 15. Cúmul globular a la constel·lació del Pegàs. 22/10/2011 18:36TU. Telescopi SC-235mm f/6,3.
Càmera Canon EOS 300D a focus primari. Integració de 5 fotos de 150s a ISO 400. Foto: Ramon Moliner

Una major aproximació a través del telescopi ens permet identificar-lo inequívocament gràcies als tres estels brillants que l'emmarquen triangularment, tal i com es pot veure a la fotografia; es tracte dels estels HD 204712 al nord, HD 204862 a l'est i l' HD 204571 a l'oest.
 
És interessant destacar l'elevada densitat del nucli d'aquest eixam d'estels i es creu que la presència d'un forat negre i la seva potent força d'atracció gravitatòria podria ser-ne la causa. Aquesta concentració estel·lar tant extraordinària provoca curiosos fenòmens de interaccions veïnals com l'existència del que es coneix com a "Estels Estranyament Blaus" (Blue Straggler Stars) en una zona en que sembla que haurien de ser més aviat vermellosos si tenim en compte l'edat avançada del cúmul, uns 12 mil mil·lions d'anys, i que els astrofísics atribueixen a la violenta fusió entre estels veïns pròxims.

Un altre fenòmen curiós, rarament observat en el sí dels cúmuls globulars, és la presència de la nebulosa planetària anomenada "Pegas 1". Està situada en una de les seves vores i va ser descoberta l'any 1927 per l'astrònom americà Francis Pease. Per captar-ne la imatge cal, però, disposar d'un telescopi de 300 mm d'obertura, com a mínim, i equipar l'aparell fotogràfic amb un filtre del tipus Oxigen III per tal de donar contrast a la ténue lluminositat de la nebulosa. Tot un repte!


Bibliografia: L'amas globulaire M 15. Revista "Ciel et Espace", Nº 497, Octubre de 2011.

dimarts, 20 de setembre del 2011

L'asteroide Vesta

  Aquestes són les fotos de l'asteroide Vesta que acabo d'obtenir recentment des del meu observatori del Montsec. Observeu-ne el canvi de posició, respecte als estels fixos, entre les dues nits.


L'asteroide Vesta a la constel·lació de Capricorn. 9 setembre 2011 21:21 TU. Telescopi SC-235mm f/6,3
Càmera Canon EOS 300D a focus primari. Integració de 5 fotos de 15s a ISO 400 [1]. Foto: Ramon Moliner

L'asteroide Vesta a la constel·lació de Capricorn. 10 setembre 2011 22:00 TU. Telescopi SC-235mm f/6,3
Càmera Canon EOS 300D a focus primari. Integració de 5 fotos de 30s a ISO 200 [1] Foto: Ramon Moliner


  L'actualitat de Vesta rau en el fet que el proppassat 14 de juliol de 2011 la Nasa acaba d'aconseguir posar en òrbita la sonda espacial "Dawn" al seu voltant; amb la missió de fotografiar la superfície de l'asteroide dins d'un extens programa de recerca que té per finalitat estudiar els orígens i la formació del sistema solar.

  Si cliqueu aquí accedireu al vídeo: "Vesta Full Rotation Movie", publicat per la NASA/JPL (en anglès), on es veu la imatge captada per la sonda DAWN orbitant l'asteroide a tan sols una distància de 5.200 km.
  És interessant destacar com la seva superfície plena de cràters delata els nombrosos impactes meteòrics que ha rebut durant la seva llarga història i si hi pareu molta.., molta atenció...! descobrireu un crater convex estranyament abonyegat cap a enfora. Fixeu-vos, també, en els solcs acanalats de l'hemisferi sud (com una mena de camp llaurat). Dos misteris, encara no resolts! pels científics.

  Més informació a l'article: "¿Podrían Ceres y Vesta sumir a la Tierra en un caos?" publicat a la revista ASTRUM, núm. 220, setembre 2011, p.44, butlletí dels socis de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell; que tracta sobre les interaccions gravitatòries, que encara que petites, són induïdes pels esmentats asteroides sobre el nostre planeta i que fan difícil les previsions climatològiques de la Terra a llarg termini.


  Nota [1]: Des d'un punt de vista tècnic es interessant ressaltar que aquestes fotografies van ser fetes amb Lluna Plena i donada l'alta lluminositat de la vota celest no em va quedar més remei que escurçar el temps d'exposició per a que no em quedessin velades; és per això que el camp fotografiat sembla pobre, estel·larment parlant, tot i llindar amb la rica zona de la Via Làctia.

 

dimarts, 16 d’agost del 2011

La Via Romana d'Àger


Retol excursionista al Port d'Àger (antic "Cap de la
Creu"). 30/07/2011
Foto: Ramon Moliner



Feia temps que volia fer aquesta excursió. De fet sempre que coronava el Port d'Àger i veia el rètol senyalitzador se'm despertava la curiositat.
Així que un dia em vaig decidir a baixar del cotxe i posar-me a caminar.










La Via Romana d'Àger baixant la Serra de Montclús cap a la Vall d'Àger. Al fons
la Serra del Montsec. 30/07/2011
Foto: Ramon Moliner







La Via Romana d'Àger  [1] era un ramal secundari de la Via Augusta que partint de  l'antiga ciutat de Ruscino (l'actual Castell Rosselló aprop de Perpinyà) travessava els Pirineus per la Cerdanya [2], passava per la ciutat romana d'Aeso [3] (l'actual Isona del Pallars Jussà) i es dirigia cap al  Mons Sectus (Montsec)  travessant-lo pel Coll d'Àres, baixava després fins a Àger i tornava a remuntar la carena de la Serra de Montclús, a l'altre banda de la vall, fins al "Cap de la Creu" (aquesta era la designació toponímica d'aquest coll abans que fos rebatejat, com a Port d'Àger, en fer la carretera nova). Es dirigia tot seguit cap a Balaguer i Lleida, a les terres del Segre, i posteriorment continuava per la depressió de  l'Ebre fins a Caesaraugusta (l'actual Saragossa).


Com se sap la Via Augusta [4] era una de les més importants vies de comunicació de l'Imperi a Hispània i era la continuació de la Via Domitia que procedent de Roma travessava la Gàl·lia per la província Narbonensis, enllaçava amb la Tarraconensis i corria paral·lela al Mare Nostrum (us sona això del Corredor Mediterrani? [5])  passant per les importants ciutats de Gerunda (Girona), Tarraco (Tarragona), Dertosa (Tortosa), Saguntum (Sagunt), Valentia (València), Saetabis (Xàtiva), Ilici (Elx), Carthago Nova (Cartagena); per travessar després la Bètica i arribar fins a Corduba (Córdoba), Hispalis (Sevilla), Portus Gaditanus (El Puerto de Santa Maria), Gades (Cadis) i les Columnes d'Hércules (Gibraltar) a les portes d'Àfrica.


La calçada tenia una amplada de quatre metres i permetia el pas de carruatges
en els dos sentits de la marxa.
Nota: la paret de pedra seca del costat dret és de construcció moderna i es va
aixecar quan es va construir la carretera nova. En aquest punt ambdós camins
corren paral·lels i molt pròxims i es va fer per delimitar-la i protegir-la.

30/07/2011
Foto: Ramon Moliner

La calçada de la Via Romana d'Àger tenia una amplada regular de quatre metres i mig, es a dir que permetia el pas de carruatges i esdevenia així una important via de comunicació comercial. Actualment, però, només se'n conserven alguns trossos i des del Port d'Àger baixa ràpida fins al fons de la vall. De fet la gent d'Àger, ja modernament, l'anomenaven col·loquialment el camí antic de Balaguer.












Foto: Ramon Moliner




Detall de l'empedrat que marca la mitgera de la via.

20/07/2011
















A les envistes de la Vall d'Àger i la Serra del Montsec
20/07/2011
Foto: Ramon Moliner


És una excursió bonica i molt recomanable de fer i des del "Cap de la Creu" tot es baixada fins a Àger. Que bé... no? esclar què... "no tot són flor i violes"! i si heu deixat el cotxe a dalt després l'haureu de tornar a recollir o, millor... li haureu d'encomanar a algú que us el baixi...












Referències:
[1] Consorci del Montsec. Via romana. Àger (Noguera).
[2] El Miliario Extravagante. Autor: Gonzalo Arias. Vias de la Tarraconense ( en castellà) T43 Ilerda-Ruscione per la Cerdanya  
[3] Consorci del Montsec. Ciutat romana d'Aeso. Museu de la Conca Dellà. Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà).
[4] Viquipèdia. Via Augusta.
[5] Revista Presència. Dossier "El Corredor Mediterrani". Núm. 2059. 12-18 agost 2011

Altres enllaços:

- Viquipèdia. Via romana
- Xtec (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya). Totes les vies duen a Roma

dijous, 4 d’agost del 2011

Projecte NixNox

Mesura de la brillantor del fons del cel nocturn

El projecte NixNox, paraula composta pels mots llatins que signifiquen blancor (metàfora referint-se a aquesta qualitat de la neu) i nit, és un treball endegat per la Societat Espanyola d'Astronomia (SEA), coordinat per la Universitat Complutense de Madrid i en el que hi col·laboren la gran majoria d'associacions astronòmiques d'arreu d'Espanya.

El projecte s'està duent a terme
durant aquest estiu i té per finalitat confeccionar un mapa de la qualitat del cel nocturn dels principals indrets d'observació utilitzats pels aficionats espanyols..

Per portar-lo a terme
la SEA ha repartit una sèrie de fotòmetres, anomenats “SQM” (de: Sky Quality Meter), calibrats de forma homogènia per tal d'obtenir valors comparables entre els diferents observadors. Els esmentats fotòmetres permeten fer mesures ràpides i fiables de la brillantor del fons del cel nocturn, expressada en unitats de: magnituds / arcsec2

El treball de camp
consisteix en mesurar l'esmentada magnitud en el zenit i a quatre altures de dotze azimuts; totalitzant, doncs, un total de 49 mesures. A més es fa una descripció del lloc d'observació i s'inclouen dos fotografies panoràmiques nocturnes centrades en els horitzons sud i nord.

L'Agrupació Astronòmica de Sabadell
és una de les entitats que s'ha sumat a participar-hi i ha realitzat mesures als llocs d'observació més freqüentats pels socis. En el meu cas se'm va confiar la obtenció dels valors de lluminositat nocturna del conjunt dels Observatoris que l'Agrupació té al Montsec. Tot seguit us ofereixo els valors que vaig obtenir durant una humida nit de finals de juliol; potser no són gaire bons per a aquest menester però enguany la meteorologia no s'ha portat gaire bé amb nosaltres, els astrònoms aficionats. Què hi farem!
    



INFORME DE LES MESURES REALITZADES

Lloc: Observatoris de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell al Montsec.
Municipi d'Àger, comarca de la Noguera, província de Lleida
Coordenades geogràfiques: 42º 01' 05" N, 0º 44' 35" E.

Data:
30.07.2011
Hora de inici: 22:35 TU
Hora de finalització: 23:08 TU

Estat del cel:
atmosfera molt inestable posterior a una gran turmenta amb pluja torrencial i caiguda de pedra. Banc de núvols negres a baixa altura cobrint gairebé tot l'horitzó Sud, des de l'Est a l'Oest. Núvols dispersos i en moviment en altres zones del cel. Temperatura de 16 ºC amb un grau d'humitat força elevat, del 88% HR en començar la observació i del 91% HR en acabar, condensant en les superfícies fredes.

Unitats en: magnituds / arcsec2


Fotos panoràmiques centrades en els horitzons sud i nord



Fotos fetes amb una càmera reflex digital (Canon EOS 300D) ajustada als valors homologats, per a tots els observadors del projecte, que són: ISO 1600, DF=18 mm, f/3,5


divendres, 15 de juliol del 2011

Lavoisier i la revolució de la química



Enguany ha estat declarat per la UNESCO l'Any Internacional de la Química i la revista Mètode, de la Xarxa Vives d'Universitats, editada per la Universitat de València, se n'ha fet ressó i en el seu número de primavera ha publicat un extens dossier sobre la Revolució de la Química protagonitzada durant la segona meitat del segle XVIII per Antoine-Laurent Lavoisier.





 
Sempre es parla del gir Copernicà que va representar per a l'astronomia la publicació de: De revolutionibus orbium coelestium on Copérnic contraposava la seva teoria heliocéntrica a la teoria Ptolomaica de l'astronomia oficial.
O del capgirament Newtonià que va produir la publicació de: Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, els famosos "Principia" de Newton..! i del trencament que va representar amb les antigues ideas Aristotéliques.
I no diguem del trasbalsament que van experimentar les ciències naturals amb la publicació de: The Origin of Species de Charles Darwin on hi exposava les seves revolucionàries ideas sobre la evolució natural de les especies tot oposant-les al immobilisme determinista existent fins aleshores.
Són llibres que han marcat una fita, un abans i un després. Però, en canvi, perquè no es tan conegut el gir... Lavoisierià, si se`m permet dir-ho així!  que per a la química va representar la publicació del Traité élémentaire de chimie? que tothom reconeix com una ruptura clara amb la química tradicional, o... mes aviat n'hauriem de dir alquímia? dels quatre elements i del flogist.





 
Retrat d'Antoine-Laurent Lavoisier i la seva esposa
Marie-Anne Pierrette Paulze
Obra de Jacques Louis David, actualment al
Metropolitan Museum of Art de Nova York.
Imatge de Wikimedia Commons

Reconec que la qüestió em va intrigar. Si realment el seu treball, en l'àmbit de la química, era equiparable al dels científics suara esmentats quina és, doncs, la causa del diferent tractament dispensat a Lavoisier? No tinc els coneixements suficients com per donar una versió sobre uns fets històrics que desconec i us remeto a l'article escrit per Marco Beretta al ja esmentat número de la revista Mètode (pàg. 73) on parla de la tràgica mort de Lavoisier a l'època del Terror de la Revolució Francesa; de les tristament celebres paraules del  president del tribunal revolucionari en dir: "la République n'a pas besoin des savants" (1); de com, Antoine-François Fourcroy, un dels seus col·laboradors més propers va donar a conèixer la biografia de Lavoisier retratant-lo com un màrtir de la ciència; de la dispersió de tota la seva documentació a la mort de la seva dona; de com se'n forjà un mite que després seria rebutjat per excessiu i sense la contrapartida real que la publicació dels milers de documents inèdits, encara avui en dia per estudiar, haurien posat al seu lloc.








 
Exemple de combustió de llenya.
Imatge de Wikimedia Commons
Quina va ser la revolució de Lavoisier? sense cap mena de dubte la publicació del Traité élémentaire de chimie va representar un trencament total amb la antiga teoria del flogist que va ser substituïda de cop i volta per la moderna teoria de la combustió descrita per Lavoisier com una combinació química de la substància combustible amb l'oxigen de l'aire atmosfèric tot formant uns compostos nous i un despreniment de calor. La seva genialitat és que no solament va descriure magníficament el procés sinó que a més va introduir-hi mètodes gravimètrics en el seu laboratori, cosa que no s'havia fet mai abans. Fruit d'aquestes recerques en que pesava minuciosament, amb balances de precisió, els components d'abans i de després de les reaccion químiques, va acabar descobrint l'importantíssim principi de la conservació de la matèria.


Altres contribucions importants van ser el descobriment de la composició de l'aigua amb l'obtenció dels seus elements constitutius, que va anomenar hidrogen o "aire inflamable" i oxigen o "aire vital, i que en tornar a recombinar-los i obtenir aigua novament validava de forma irrefutablement científica el seu descobriment. També va demostrar que l'aire es constituït per una mescla de gasos on hi va identificar l'oxigen, origen de tota combustió, i el nitrògen que l'apaivagava. Va aplicar els seus coneixement fisiològics a l'estudi de la respiració i de com els éssers vius obtenen energia del que, mot encertadament, va qualificar de combustió lenta. Va treballar i trobà la relació entre l'oxigen i la composició de diversos àcids, entre els quals, el sulfúric, el fosfòric, etc. Va contribuir de forma decisiva a la modernització de la nomenclatura química, treballant conjuntament amb els seus col·laboradors: Morveau, Berthellet i Fourcroy  i publicant l'obra de referència: Essai de nomenclature chimique, base de la nomenclatura actual.



Referència (1) Joseph A. Babor i José Ibarz. Química General Moderna, 6a. edició, pàgina 19

Més informació:
- 2011 Any de la química. Lavoisier. Pàgina de Barcelona Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
- Lavoisier a la Viquidèdia.
- Tractat elemental de química. Antoine L. Lavoisier. Tradució al català coeditada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Eumo Editorial i Enciclopèdia Catalana, dins de la Col·lecció "Clàssics de la Ciència".

divendres, 17 de juny del 2011

ECLIPSI TOTAL DE LLUNA

La nit del proppassat 15 de juny l'Agrupació Astronòmica de Sabadell va organitzar una observació pública de l'Eclipsi Total de Lluna des de la seva seu social de Sabadell i aquestes són les fotos que vaig fer.


Fase de totalitat. 15/06/2011 20:58TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició de 4 s a ISO 800
Foto: Ramon  Moliner
 
L'eclipsi va tenir la  curiosa particularitat que la Lluna ja sortia eclipsada per l'horitzó sud-est de Sabadell. No vam poder veure, doncs, la fase preliminar i aquesta és la primera imatge que vaig poder captar un cop l'astre ja havia guanyat una certa altura dins de la lluminositat crepuscular de la ciutat.

Observeu la lluminositat vermellosa residual del disc lunar deguda a la refracció de la llum solar en travessar rasant l'atmosfera terrestre




Primer contacte amb la fase de penombra. 15/06/2011 21:03TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició de 2 s a ISO 800
Foto: Ramon  Moliner

Sortida de la totalitat i primer contacte amb la fase de penombra

Observeu com apunta la claror lunar a la zona esquerra inferior.















Avançant en la penombra. 15/06/2011 21:04TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició d' 1 s a ISO 800
Foto: Ramon Moliner


Avançant en la zona de penombra.


















La penombra guanya terreny. 15/06/2011 21:05TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició de 0,8 s a ISO 800
Foto: Ramon  Moliner

 
La fase de penombra guanya terreny.


















Llum penombral i zona eclipsada. 15/06/2011 21:09TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició de 0,6 s a ISO 800
Foto: Ramon  Moliner


Llum penombral i zona eclipsada.


















La llum de la penombra ja enlluerna. 15/06/2011 21:14TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició d' 1/3 s a ISO 800
Foto: Ramon  Moliner


La zona de penombra ja enlluerna clarament i fa cada vegada més difícil copsar la zona eclipsada.
















Penombra parcial. 15/06/2011 21:33TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició d' 1/1000 s a ISO 800
Foto: Ramon  Moliner


Continua guanyant terreny la zona de penombra


















Penombra parcial. 15/06/2011 21:42TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició d' 1/2000 s a ISO 400
Foto: Ramon  Moliner


La llum penombral ja és clarament predominant.


















Totalment submergida en la llum penombral. 15/06/2011 22:05TU. Sabadell
Càmera Canon EOS 300D, DF=55mm, f/7,1. Exposició d' 1/2500 s a ISO 400
Foto: Ramon  Moliner

Fa pocs instants que ha acabat l'últim contacte amb la zona d'ombra terrestre. Ara la Lluna se submergeix totalment en la zona de penombra.

La potent lluminositat de la Lluna plena no es produirà, però, fins al cap de gairebé una hora; quan la Lluna surti de la zona de penombra de la Terra. Fins llavors no es pot considerar finalitzat l'eclipsi.

dimecres, 1 de juny del 2011

Rafael Patxot

RAFAEL PATXOT. CIÈNCIA I MECENATGE


Amb aquest títol l'Agrupació Astronòmica de Sabadell va oferir el passat 17 de febrer de 2010 una conferència a càrrec de Maria Guasch, documentalista del Museu "Univers Patxot" (1)




Retrat d'en Rafael Patxot i Jubert.

Foto escanejada del tríptic de l'exposició: Masia Mariona "Univers Patxot"







Foto: Ramon Moliner. Abril de 2010

Arran d'aquesta conferència vaig comprendre que no coneixia prou bé la figura d'aquest important prohom de la nostra cultura, així que em vaig propossar visitar sense demora la que havia estat la seva casa d'estiueig al Montseny.




Foto: Ramon Moliner. Abril de 2010

Façana principal de la Masia Mariona. En l'arc de la porta es pot llegir la inscripció: "Hostes vindran que de casa ens treuran" que va fer inscriure, ja des de l'exili, fent referència a la precipitada marxa de la casa durant la Guerra Civil Espanyola.




De ben jove Rafael Patxot va compaginar la seva dedicació a l'empresa surera familiar amb l'astronomia tot construint-se, a principis del segle XX, un observatori astronòmic i meteorològic a la seva residència particular de Sant Feliu de Guixols al qual va anomenar "Observatori Català". Va instal·lar-hi un telescopi refractor equatorial i va contractar per a treballar-hi professionalment a en Josep Comas i Solà que es dedicà principalment a l'etudi i mesura micromètrica d'estels binaris i a l'estudi d'asteroides i planetes.


Foto de l'exposició. Abril de 2010

Fotomuntatge mural del telescopi de Rafael Patxot a l'exposició
"Univers Patxot" de la Masia Mariona.
 
Avui en dia aquest telescopi, juntament amb la cúpula, es troba dipositat a la Universitat de Barcelona.





Com a científic es va anar decantant, a poc a poc, cap als estudis metereològics editant diverses publicacions sobre les dades que obtenia en el seu observatori i entre les quals destaquen: Observacions de Sant Feliu de Guixols. La Metereologia Catalana. La Pluviometria Catalana. i Resultats del quinqueni 1906-1910.

Aficionat a l'excursionisme era soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, en una época en que l'anomenat excursionisme cièntífic es dedicava a recorrer el pais a la recerca i recuperació de les arrels de la cultura popular.

Fruit d'aquesta passió va fundar i finançar la: "Fundació per l'Estudi de la Masia Catalana" a través de la qual va dur a terme una recopilació deliciosa de fotografies de la vida rural de la época i que té avui en dia una especial importància històrica a causa dels canvis accelerats haguts en la societat actual i la "Fundació Concepció Rabell i Cibils" que va dur a terme el projecte del "Cançoner Popular de Catalunya" tasca ingent en la que hi van treballar i col·laborar una bona munió de músics voluntaris que recorrien el pobles d'arreu de Catalunya enregistrant les cançons cantades, de viva veu, per les persones que encara recordaven haver-les sentit cantar als seus avis.

Enmig d'un ambient general d'il·lusió per modernitzar el país Rafael Patxot va fundar l'anomenada Institució Patxot dedicada a finançar treballs i publicacions en català de tota mena de treballs científics. Entre d'altres cal destacar l' "Atles internacional dels núvols i dels estats del cel" editat també en francès, anglès i alemany i que tingué una gran repercusió internacional amb il·lustracions de tota mena de fenòmens atmosfèrics; cosa inédita en aquells moments i que constitueix, encara avui en dia, una obra de referència mundial. Cal dir, a més, que l'ajuda de la Institució Patxot va permetre a l'Institut d'Estudis Catalans poder sobreviure a l'ofec econòmic de la dictadura de Primo de Rivera.

Va formar part del grup literari de l'Avenç i va col·laborar com a escriptor i traductor en la "Col·lecció Popular de l'Avenç". Essent important ressaltar la traducció al català (2) de l'obra francesa "Uranie" de Camille Flammarion.

A més d'eminent científic va ser una persona d'una gran humanitat com ho prova el mecenatge de nombroses Fundacions d'Obres Socials entre les quals cal destacar les beques d'estudi per a noies treballadores; missió que encomanà i finançà a través de l' "Institut de Cultura de la Dona".

Rafael Patxot va patir la persecució política de la dictadura de Primo de Rivera i, uns anys més tard, en esclatar la guerra civil contra la república va haver d'abandonar, a cuita correns, la "Masia Mariona" (al Montseny) on estava passant les vacances d'estiu per tal de salvar-se, aquesta vegada, de les amenaces dels escamots obrers incontrolats. Ajudat per la Generalitat va poder exiliar-se i salvar la vida. No va poder, però, retornar mai més al seu estimat pais en negar-se a col·laborar amb la dictadura del general Franco. Tanmateix, i de l'exili estant, va subvencionar beques a estudiants catalans per a que poguessin ampliar estudis en universitats extrangeres i compensar d'alguna manera la migradesa cultural del franquisme; és important destacar, també, la important ajuda econòmica amb que va subvencionar l' "Onomasticon Cataloniae", la titànica obra de recopilació de topònims catalans del lingüista Joan Corominas.


Foto: Ramon Moliner. Abril de 2010
Façana nord de la Masia Mariona. Observeu-hi l'insòlit rellotge de Sol.

Com deia en Rafael Patxot "el Sol sempre arriba a un indret o altre del Planeta i si la Terra fos transparent..., a mitjanit el veuriem sota els nostres peus".






Foto: Ramon Moliner. Abril de 2010
 

Detall de l'insòlit rellotge de Sol de la façana nord.

Encara que no es veu gaire bé a la fotografia; porta la inscripció d'una cançó d'en Jaume Sisa que diu:"qualsevol nit pot sortir el Sol".
















Notes:
(1).- Podeu llegir la transcripció de la conferència a: Ciclo de conferencias curso 2009-2010. Publicacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. núm.25, novembre 2010, p.172
(2).- "Urània" ha estat reeditada per Publicacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell, núm.7, març 2007, p.103. Clicant aquí podreu llegir el petit fragment que vaig escriure en l'article que vaig dedicar a Urània.



diumenge, 1 de maig del 2011

Calefactor antirosada

O com evitar que s'enteli l'òptica del telescopi

Durant les fredes nits d'observació quan la humitat ambiental és alta i la temperatura baixa fins al "Punt de Rosada" l'aigua es condensa en el punts més freds de l'equip, aquells que tenen un poder més alt de dissipació de la calor com els metalls, el vidre, etc. Quan això succeïx s'entelen les superfícies òptiques i es fa impossible continuar treballant. Una forma d'evitar-ho consisteix en escalfar l'aire pròxim a les esmentades superfícies, per tal d'augmentar la seva capacitat d'absorció d'aigua i d'aquesta manera l'humitat deixi de condensar-se.

En el mercat hi han moltes solucions comercialitzades, totes bones, i que es basen en l'efecte descrit; però com que soc bricolaire de mena i m'agrada això de trastejar, vaig decidir fer-m'ho jo mateix. Després de moltes consultes vaig inspirar-me finalment en el sistema que descriu en la seva pàgina web el meu amic i company d'observacions Carlos G.T. i que podeu consultar clicant aquest enllaç: http://astrosurf.com/astrovega/Articulos/Astrofoto/antirocio.pdf

Detall de la resistència calefactora. Aquest tipus
de resist
ències s'utilitzen sovint per desentelar les
finestres d'ull de bou dels vaixells
.
Foto: Ramon Moliner, Hivern 2010 -11

Un cop decidit el sistema vaig comprar els següents components:

1 Làmina de cautxú negre de 3 mm de gruix
1 metre de resistència de silicona de 10 Ω / m
1 Temporitzador cíclic 12Vcc "Cebek ref. I-10"
1 Potenciòmetre lineal d'1 MΩ muntatge en panell
1 Pom de potenciòmetre


i ho vaig completar amb materials diversos de connexió, etc., d'aquells que un aficionat al bricolatge com Déu mana sempre ha de tenir en el seu calaix de sastre.





Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -11



Detall de la targeta electrònica temporitzadora de 12 Vcc, CEBEK I-10. Observeu els dos potenciòmetres per regular els temps de treball i de repòs així com el relé de sortida de 5 A















Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -

A continuació vaig construir-me una visera amb la làmina de cautxú i l'hi vaig cosir la resistència de silicona al seu interior, de manera que, un  cop in situ, quedés a poca distància de la superfície òptica.
Els extrems de la resistència els vaig passar a l'exterior a través d'un petit foradet i, ja a fora, els vaig soldar a un endoll RCA per tal de permetre una fàcil connexió i desconnexió amb el cable d'alimentació.



Vaig connectar la targeta electrònica temporitzadora segons l'esquema que detallo a continuació i després vaig fer tot un seguit de proves per comprendre bé el seu funcionament, sempre en càrrega es a dir: amb la resistència calefactora connectada. Com a resultat de tots aquest assajos em vaig adonar que la temporització màxima podia arribar fins als 70 s (malgrat que el full tècnic comercial n'especificava un màxim de 60) i jugant amb la temporització de repòs vaig confeccionar la taula que podeu veure en l'esmentat esquema































Llavors vaig deixar tarat el potenciòmetre de treball al màxim de temps, es a dir, al valor trobat experimentalment de 70 s. Tot seguit vaig dessoldar el potenciòmetre de repòs i el vaig substituir per un altre d'extern soldant-lo als terminals que especifica el fabricant en el full tècnic que acompanya la targeta.
D'aquesta manera m'estalvio d'haver d'actuar sobre dues variables, que sempre resulta complicat quan estàs a les fosques i gelat de fred, i aconsegueixo regular la generació de calor de cada cicle (treball + repòs) a uns valor que van des de 14 Wh a 7 Wh, i tot això... accionant un sol pom!

 
Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -11

Seguidament vaig muntar tots aquest components a la part interior de la tapa d'un armari elèctric de 12 Vcc que ja tenia. A la fotografia podeu remarcar les modificacions que hi vaig vaig fer, i que són:
- Substituir el, ja comentat, potenciòmetre de repòs de la targeta per un d'extern (part inferior dreta de la fotografia).
- Afegir un interruptor de palanca (a l'esquerra del potenciòmetre) per engegar o parar el funcionament del calefactor.
- Dessoldar el led vermell de la targeta i muntar-lo a la tapa (sobre l'interruptor) per poder controlar, des de l'exterior, l'estat d'escalfament o repòs del calefactor.
- Connectar la sortida de relé de la targeta a un connector doble tipus RCA de muntatge en panell; per tal de poder connectar-hi fàcilment els cables de la resistència calefactora.






Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -11



Detall de la part exterior de l'armari de 12 Vcc.

 

Pot veure's: l'interruptor general de funcionament, el pom regulador de potencia efectiva (1), el led vermell indicador de funcionament i un endoll doble per poder connectar-hi un segon calefactor.











Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -11
Com el faig funcionar? doncs... no perdent mai de vista una petita estació meteorològica que tinc. Quan veig que la humitat relativa ateny un valor pròxim al 80% engego el calefactor a 1/2 potència efectiva (1). Si en el transcurs de la nit la humitat s'enfila cap al 90% el poso a 3/4 i si veig que s'aproxima al 95% el poso a 1.

Amb  això ja no em cal patir perquè tinc la certesa que ja no se m'entelarà la làmina correctora del meu telescopi Schmidt Cassegrain i encara disposo d'un segon endoll per connectar-hi un segon calefactor; en aquest cas no cal preocupar-se per la targeta electrònica, va sobrada electricament parlant, ja que el relé de sortida té una capacitat de fins a 5 A i el consum de cada calefactors és de 1,2 A .


(1) Potència efectiva: perquè el calefactor quan treballa sempre ho fa a una potència de 14 W i són els temps de repòs els que fan baixar la potència efectiva (veure la taula de l'esquema).