dissabte, 9 de novembre del 2013

Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de la Col·legiata de Sant Pere d'Àger
Chronicon de tabulas et exchachos



Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de la Col·legiata de Sant Pere
d'Ager. Autor: Salvador Juanpere Aguiló.
Edicions 64. 1a.edició (14 d'abril de 2010)
ISBN: 978-84-614-1927-2
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2013




Aquest és l'apassionant llibre que he llegit durant aquest estiu













  
Salvador Juanpere Aguiló n'és l'autor i en la presentació, entre altres coses, diu:


 Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de la col·legiata de Sant Pere d'Àger és una novel·la rigorosament històrica que comprén des del final del segle X, passant pel tenebròs any mil, fins a la fi del segle XI.
  Cal dir que la immensa majoria dels personantges, dels fets relatats i dels llocs novel·lats són reals. La història que Pere Bernat, canonge giròvag (1) e endeguer (2), explica al seu jove amic Mir Oliba, monjo cenobita i excel·lent pendolista, està intercalada en fets que es produeixen en el mateix moment d'escriure-la.
   En definitiva, aquesta història correspon a l'arribada i consolidació del joc dels escacs a casa nostra i el seu pas cap a l'Europa cristiana ...
  En aquesta novel·la es parla de l'excel·lent joc d'escacs de cristall de roca de l'època fatimita, del segle X, que es va trobar a la col·legiata de Sant Pere d'Àger i que actualment és exposat al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida.
(ps. 15 i 16, 1a. edició del llibre)



Àger i al capdamunt la Col·legiata de Sant Pere d'Àger
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2013

  
Si, com diu l'autor, tanqueu els ulls una bona estona, retrocediu amb la imaginació al llunyà segle XI i entreu en silenci a la Sala Capitular de la Col·legiata de Sant Pere d'Àger (convertida en Scriptorium); us semblarà que sentiu a Pere Bernat dictant les següents paraules:





  






Deembre de l'an dit milia setanta-dos.
E aquest és lo comensament de lo Chronicon de tabulas et exchachos: On es contenen per qual rahó tuits los grans feyts e costumes qui son entrevenguts en llur vida en nostre pais, dins lo temps sobre lo joch del shatranj, per volentat de Arsenda e ordinació de Arnau Mir de Tost, vescoms del senyoriu de Àger dictat en pus bell catalanesc per mi, Pere Bernat, canonge giròvag e andeguer, e posats en scrit per Mir Oliba, monjo cenobita i pendolista.
(p. 29, 1a. edició del llibre)


El descobriment del joc dels escacs es produeix en una època de bones relacions entre els incipients comtats catalans, aliats dels reis francs del nord, i el regne islàmic d'al-Àndalus. En el primer capítol del llibre es relaten les sovintejades visites dels ambaixadors catalans a Qurt'uba (3) per tal de segellar, amb els successius califes, pactes de pau, amistat i bona relació. 


 
Astrolabi. Museu de l'Scriptorium. Ripoll
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2010
 
... allà entran en contacte amb el món de la cultura: l'astronomia, les matemàtiques, els herbolaris, la medecina, la gramàtica, els traductors, les tècniques de construcció i conducció d'aigües i ... un joc misteriós i desconegut anomenat "Shatranj"; els mestres del qual els n'expliquen la història i els instrueixen en les normes i estratègies del joc. 



Tractat de l'astrolabi i del rellotge. S'hi descriuen els noms de les constel·lacions en àrab.
Museu de l'Scriptorium. Ripoll
.  Foto: Ramon Moliner. Estiu 2010


Però les bones relacions es van acabar sobtadament quan al-Mahdi ibn Abí Ja'far al-Mans'ur (3) (més conegut per nosaltres com a Almansor)  es fa amb el poder i coneixent que els comtes catalans no gaudien de la protecció dels reis francs feu una ratzia sorpresa a Barcelona la saquejà a sang i foc i s'endugué captiva i en llarga i humiliant caravana la seva dissortada població.


Interior de Mesquita de Córdoba
Foto: Wikimedia Commons

Una part del captius sobretot nobles i rics-homes, de qui es podia demanar un substanciós rescat, van anar a parar a Qurt'uba i si bé al principi la situació se'ls va fer molt penosa amb el temps van anar aprenent la llengua i introduint-se, sovint d'amagat i sempre amb les limitacions pròpies de la captivitat, en la societat i l'ambient cultural de la ciutat; van fer-se copiar molts manuscrits, no solament de shatranj sinó dels molts i diversos volums que es custodiaven a la biblioteca de la Mesquita i, per sobre de tot.... van rebre valuossíssimes lliçons dels principals mestres del joc.



Joc d'escacs trobat a la col·legiata de St. Pere d'Àger. Museu de Lleida: diocesà i comarcal.
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2013

Si us animeu a llegir el llibre, cosa que us recomano vivament, sabreu com van ser rescatats els nostres nobles alliberats i els acompanyareu a cavall en el seu arriscat viatge de tornada a Barcelona.
  Passareu molt a la vora de la resplendent cort califal de Medina al-Zahra, als afores de Còrdova, passareu per Andusar i mes endavant travessareu el aiguamolls del naixement del riu Wadi al-Vahir.
  Seguireu en direcció gairebé paral·lela a la costa, intentant evitar la transitada calçada romana per por de ser massa vistos i passareu per Mursiya, Laqant, Daniya i Sàtiba fins arribar a Balansiya on després d'admirar la imponent muralla de la ciutat hi entrareu per la porta de Roma.
  Transitareu, per la taifa de T'urt'u'xa i més endavant en travessar, no sense por, la frontera de la Marca fareu nit a T'arrakuna; a l'endemà veureu el famós circ i l'aqüeducte romà, que per sort les tropes d'al-Mans'ur no havien destruït del tot, com tampoc ho havien fet amb la majoria dels monuments que hi havia a la calçada romana que els havia de dur a Barxiluna.
  Deixant enrere la Móra, al-Tafulla i Kalaf-fel: finalment travessareu el riu Lubrigât i ja no us aturareu fins veure les muralles de Barcelona on els nostres nobles, amb llàgrimes als ulls, hi feren entrada per la porta del Bisbe; la primera que va caure cinc anys enrere sota la barbàrie d'al-Mans'ur.



El joc dels princeps. Museu de Lleida: diocesà i comarcal.
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2013






... presenciareu l'apoteòsica recepció dels ciutadans de Barcelona encapçalada pel comte Borrell II el Vell i la seva muller Aimerud i seguireu amb interès la implantació del joc entre la noblesa. així com la modernització de l'administració dels comtats catalans després de la malaurada lliçó del saqueig de Barcelona. La desfeta de la campanya militar de l'expedició cristiana de Ramon Borrell I a al-Àndalus. La conquesta de la Vall d'Àger per Arnau Mir de Tost i les sempre tenses i vigilants relacions amb les ciutats andalusines veïnes, entre les quals: Medina Balají, Làrida i Saraqust'a. 



Monestir de Ripoll
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2010

... assistireu a Ripoll a les Assemblees de Pau i Treva iniciativa portada a terme per l'Abat Oliba i coneixereu les ordinacions que n'emanaren i que posaren fi, per primera vegada a l'Europa medieval, a la violència i als abusos feudals.

... visitareu els principals monestirs de l'època a la recerca de documentació sobre els escacs i en arribar a Santa Maria d'Organyà i visitar l'escriptori..., pareu orella!


.... escolta, Miquel, perdona, això no és llatí. Això és del mateix estil que el que estem escrivint nosaltres, si bé no és igual, però s'hi assembla molt, és fabulós. Això deu ser una homilia, oi? ...  (p.480, 1a. edició del llibre)



L'Abat Oliba. Monestir de Ripoll
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2010

 
Museu de Lleida: diocesà i comarcal
Foto: Ramon Moliner.  Estiu 2013

Com es va produir la troballa?

Què se'n va fer després?









Museu de Lleida: diocesà i comarcal
Foto: Ramon Moliner.  Estiu 2013

On van acabar les peces al final?









Glossari:
(1).- Giròvag: sense residència estable; del llatí "gyruvagus".
(2).- Endeguer: No he trobat aquest mot en cap dels diccionaris que tinc al meu abast. Per la semblança lexical i el coneixement del personatge, després de la lectura del llibre, sembla correspondre a la forma moderna: "endegador", que segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana es refereix a la persona que arranja, endreça, compon, que dona a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. I justament això és el què fa el nostre personatge en dictar la crònica dels fets que va viure.
(3).- L'autor del llibre ens informa què per a la grafia dels noms àrabs ha seguit l'assessorament de Dolors Bramon, professora d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, (p.559, 1a. edició del llibre)



Per a saber-ne més:
- L'entrada dels escacs a Catalunya. Article del Punt Avui en motiu de la presentació del llibre de Salvador Juanpere Aguiló.
- El Joc d'escacs islàmic d'Àger. Text del Museu de Lleida: diocesà i comarcal.
- Les Homilies d'Organyà. El naixement d'una Llengua. Text divulgatiu del programa "Històries de  Catalunya", TV3 (Televisió de Catalunya).
- Àger recupera la col·legiata del segle XI , Vídeo. TV3 (Televisió de Catalunya). Telenotícies de 12/01/2009.
- Catalunya a l'any 1000 , Àudio. Catalunya Radio. Programa "En Guàrdia" d'Enric Calpena.
- Córdoba, Arabe y Musulmana. Vídeo. TVE, Ciudades para el siglo XXI




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada