Rescat en el temps

Unes excavacions arqueològiques a l'entorn del castell medieval de Castelgard a la Dordonya, actual departament de la regió d'Aquitània al Mig Dia Francès, i uns estudiants que excavant en el que sembla l'antic celler del monestir de Sainte-Mère, pròxim al castell, de cop i volta fan una troballa important, un plec de pergamins... i en un d'ells una intrigant nota que diu: AJUDEU-ME 4/7/1357. I després... aquella lent bifocal, moderna, mig enterrada... una contaminació arqueològica... sens dubte! i... tot seguit discussions, males cares, retrets!...

Contaminar un registre arqueològic amb materials procedents de l'exterior era la pitjor cosa que els podia passar. Si els mitjans de comunicació se n'assabentessin el seu prestigi podria veure's seriosament afectat i, a més, l'empresa patrocinadora la multinacional americana ITC (International Technology Corporation) dedicada oficialment a la computació quàntica, els podria retirar la subvenció. Mal assumpte, doncs...!

A cuita-corrents porten la lent bifocal al laboratori i en examinar-la al microscopi hi detecten una lleugera pàtina de fongs adherida a la superfície, restes miològiques que en ser datades amb la tècnica del carboni 14 resulten ser de l'any 1357 ±47 dC. Així, doncs, no es tracta d'una contaminació, és una lent realment antiga!... i allò més intrigant era que semblava procedir de les ulleres del "Professor". No podia ser! i van repetir les anàlisis diverses vegades, però sempre amb el mateix resultat inversemblant... I això no era tot! després d'un atent i meticulós examen grafològic van arribar a la conclusió que la lletra del missatge de socors també era, sense cap mena de dubte, del "Professor"...

Llavors intenten posar-se en contacte telefònic amb ell, però no contesta, no dona senyals de vida, no poden localitzar-lo de cap manera i l'insoluble misteri comença a fer-se preocupant..., molt preocupant!...

Poques hores després reben una trucada telefònica urgent de la ITC. Els passaran a recollir amb un avió privat de la companyia per dur-los a la seu central de New Mexic. El director vol parlar urgentment amb ells.

Foto: Ramon Moliner

Aquesta és la novel·la de ciència ficció de Michael Crichton que acabo de llegir. Us sona el nom d'aquest autor? segur que sí! us en dono una petita pista, recordeu l'adaptació cinematogràfica de "Parc Juràssic"?

Doncs bé el llibre en qüestió es titula "Timeline" en la versió original anglesa i "Rescat en el temps" en la magnífica traducció catalana feta per Eduard Castanyo.

Durant el vol cap als Estats Units els avancen que la companyia es dedica, en realitat, a investigar i experimentar sobre viatges en el temps aprofitant les propietats quàntiques de l'anomenat Multivers. Universos paral·lels creats constanment per obra i gràcia de les fluctuacions quàntiques i que obren la possibilitat d'accedir a llocs allunyats del teixit espai-temps a través dels petits forats de cuc induïts en l'anomenada escuma quàntica. Uf!...Un verdader embolic per a uns estudiants d'història medieval com ells!

Dit d'un altre manera... la tècnica consisteix en fer una lectura molt acurada de les dades tridimensionals de l'objecte sotmès a "trànsit" per poder-lo reconstruir sense errors de transcripció en l'univers paral·lel de destinació. Tot seguit i davant de la seva perplexitat, els aclareixen: ...ve a ser com quan s'envia el fax d'un document que no s'envia el full de paper a través del cable telefònic sinó que s'envien, únicament, les dades codificades per imprimir-les en un altre full situat a l'aparell receptor.
Hi ha, però, una qüestió fonamental a tenir en compte i és que la quantitat d'informació que cal manipular per comprimir i codificar les dades completes d'un ésser viu és tant colossal que això només pot aconseguir-se gràcies a la extraordinària rapidesa que ofereix la computació quàntica  de múltiples ordinadors treballant en paral·lel. Aquesta tècnica aprofita tots els possibles estats quàntics de l'electró i els fan saber què la ITC n'és la companyia capdavantera.

En definitiva que la finalitat última de la companyia, i aquesta és la veritable raó per la qual subvencionen les excavacions, és poder oferir als historiadors una innovadora manera d'escriure la història. A partir d'ara ja no caldrà basar-se únicament en fonts documentals fàcilment manipulables sinó que la nova tècnica permetrà basar-se en observacions experimentals en viu i sense intermediaris; tal com es fa en ciències empíriques tals com la física, la química i tantes altres.

Però, què havia passat amb el Professor? doncs que estava tant entusiasmat amb la idea de conèixer la història de primera mà que s'havia ofert com a voluntari per a ser transferit a l'indret de les excavacions i a la remota època de mitjans del segle XIV i que de tant delerós com n'estava per conèixer-la, no havia fet cas de la recomanació de no entrar en el "món". En fer-ho s'havia vist atrapat al bell mig de la història en una moment especialment perillós ja què aquesta dissortada regió d'Occitània delmada i empobrida per la sagnant Croada contra els Albigesos promoguda per l'Església, en aliança amb el rei de França, per combatre l'heretgia d'aquells Bonshomes (anomenats despectivament Càtars) s'havia vist ara embolicada en l'anomenada Guerra dels Cents Anys i era cobejada alhora per francesos i anglesos.

Per tant la demanda d'auxili del Professor era ben real, estava atrapat i sense possibilitats de tornar al seu "món". Calia, doncs, rescatar-lo! i això només podien fer-ho ells que com a medievalistes n'havien estudiat els costums, el món religiós, les supersticions, les lluites interminables entre cavallers, la cultura dels monestirs, la malaurada i estroncada cultura dels trobadors, la pobresa dels camperols, la multiplicitat de llengües parlades (des de la llengua d'oc, al llatí, passant per l'anglès antic i el francès medieval), les tècniques de l'època, i tot un seguit de moltes altres coses que calia conèixer bé per passar desapercebuts i no despertar sospites.

Del que segueix és millor que ho esbrineu vosaltres mateixos llegint el llibre. Us puc dir que no us avorrireu pas, que les aventures són trepidants, que coneixereu costums medievals inèdits i de tota mena, i que la descripció del funcionament de les màquines de transferència temporal, per bé que en el terreny de la ciència ficció, no està exempta de rigor científic. A mode de petit tast us ofereixo un vídeo amb el tràiler publicitari de l'adaptació cinematogràfica que es va estrenar a Espanya durant la tardor de l'any 2003 amb el títol de: "Timeline

Tràiler de la pel·lícula: Timeline (v. en castellà)

Nota: en la pel·lícula el Professor figura que és el pare d'un dels tres expedicionaris i se'l designa d'aquesta última manera. En canvi en la novel·la no s'esmenta cap relació familiar i se l'anomena "Professor" en el segle XX i "Magister" (en llatí) en el XIV.