50 anys del primer vol espacial de Youri Gagarin

Fa 50 anys, el 12 d'abril de 1961, s'enlairava una nau Vostok 1 des del cosmòdrom de Baikonur a la república ex-soviètica del Kazakhstan. Portava a bord Youri Gagarin el primer cosmonauta de la humanitat.

Per commemorar aquesta efemèrides el Palais de la découverte de Paris ha acollit una exposició temporal, dissenyada per l'agència russa Ria Novosti i, titulada: "Youri Gagarine, une révolution"


Foto del cartell de l'exposició.

   

Vídeo de l'exposició: "Youri Gagarine, une révolution". Palais de la découverte.

Producció: Universience 2011 (v.o. en francès)

A la "Xarxa" la productora Attic Room Poductions associada amb els col·lectius virtuals: Yuri's Night i YuriGagarin 50 , amb la participació de YouTube, han previst l'estrena cinematogràfica, per al mateix dia 12 d'abril, de la pel·lícula de distribució lliure a Internet titulada: First Orbit.

First Orbit recrearà les vivències i visions de Gagarin amb filmacions fetes des de l'Estació Espacial Internacional i la col·laboració de l'Agència Espacial Europea (ESA) i s'ha previst celebrar-ho amb visionats públics organitzats pel ja esmentat col·lectiu Yuri's Night

Yuri Gagarin. Noticies Societat de 3alacarta de TV3

  
També el ciberespai bull d'informacions amb tota mena de pàgines web tals com: 50 anys del primer vol espacial de Gagarin  (del programa Espai Internet) o: 50 anys de la gesta de Gagarin (Noticies de Societat) ambdós del canal interactiu 3alacarta de TV3, Televisió de Catalunya.

Enllaç al vídeo del programa
"Espai Internet" (TV3)

 durada: 1m30s
(conté publicitat a l'inici)

 

El vol va durar 108 minuts, la nau es va situar en una òrbita situada a 370 km de la superfície de la Terra i va fer una volta completa al planeta.

Maqueta d'una càpsula Vostok 1 
Foto: Wikimedia Commons

l'Sputnik, el primer satèl·lit artificial.
Foto: Wikimedia Commons

Oficialment tot va anar d'acord amb els plans previstos per l'enginyer en cap Sergei Korolev que va aconseguir apuntar-se un nou triomf en la cursa espacial. Recordem que quatre anys abans, el 4 d'octubre de 1957, ja havien obtingut un primer èxit indiscutible amb la posada en òrbita de l'Sputnik, el primer satèl·lit artificial, i que el món vivia llavors en plena "guerra freda" entre les dues potències guanyadores de la segona guerra mundial, que en aquells moments se'n disputaven l'hegemonia.



 

ESA Euronnews (v. en castellà)

La realitat, però, no va ser ben bé tal com s'explicava llavors i ara que s'han desclassificat molts documents que romanien secrets sabem que el mateix Gagarin havia confessat que el viatge de tornada a la Terra no havia estat exempt de dificultats. En la fase de frenada a l'entrada a l'atmosfera terrestre el mòdul de servei es resistia a separar-se de la càpsula de pilotatge i la nau va desestabilitzar-se i va començar a fer ràpides i perilloses oscil·lacions angulars; al final l'escalfor generada per la fricció de l'aire va fondre les amarres i finalment la càpsula va poder-se'n alliberar. Amb tot això, la sensació d'inseguretat i la calor sufocant regnant a l'interior de la càpsula van fer comprendre a Gagarin l'inmens perill que corria i va decidir accionar el mecanisme d'ejecció, molt abans del que estava previst, essent  llavors catapultat amb el seu seient cap enfora i iniciant una caiguda lliure des d'una altitud de gairebé 7.000 metres. Les dificultats, però, no s'acabaven aquí; ara el paracaigudes auxiliar també tenia dificultats per obrir-se i li va anar de ben poc que no s'ofegués al fallar-li un vàlvula del subministre d'aire de l'escafandre. Amb tot, finalment va aconseguir aterrar sa i estalvi al bell mig d'uns camps de conrreu a la vora del Volga.

Per a la Unió Soviètica això era l'èxit internacional que buscava, sense cap mena de dubte havien aconseguit la primacia en l'exploració de l'espai. En clau interna Gagarin havia esdevingut "el model" de la nova societat, era fill de camperols i havia sigut obrer metal·lúrgic abans d'iniciar la carrera militar aeronàutica, ben bé l'encarnació de la fals i el martell; la icona de normalitat que a la propaganda oficial li interessava difondre. 

La cursa espacial continuava i no va ser fins a vuit anys més tard que Neil Armstrong, dels Estat Units d'Amèrica, trepitjaria la Lluna. Amb aquesta última gesta l'era dels pioners espacials acabava i donaria pas a un altre.