Urània. Musa de l'astronomia

Urània deessa filla de Zeus i Mnemosyne (deessa de la memòria) era considerada pels nostres clàssics com la musa de la l'astronomia. Se la representa sovint amb una esfera i un compàs per mesurar angles i, a vegades, amb una diadema d'estels coronant el seu cap.

Il·lustració d'Urània al llibre: "Histoire Livre VIII" de  Heròdot (1) , per a la traducció francesa de Pierre-Henri Larcher












"Jo tenia disset anys. Ella s deia Urania. ¿Era Urania una noia rossa, d'ulls blaus, un somni de primavera, una ignocenta encara que curiosa filla d'Eva? No, era senzillament, com en altre temps, l'una de les nou Muses, aquella qui presidia l'Astronomia, i el mirar celest de la qual animava i dirigia l chor de les esferes; era l'idea angelica que voleia al damunt de les pesantors terrestres; no tenia ni la carn frissosa, ni l cor quals palpitacions se comuniquen a distancia, ni la calor tèbia de la vida humana. No obstant, ella existia com en un món ideal, superior i sempre pur; i malgrat això, era prou humana pel seu nom, per la seva forma, pera produir sobre una ànima d'adolescent una impressió viva i pregona, pera fer nàixer en aquesta ànima un sentiment indefinit, indefinible, d'admiració i gairebé d'amor".

Fragment del llibre de Camille Flammarion "Uranie", traduït al català per Rafael Patxot i editat el 1903 a la Biblioteca Popular de l'Avenç (observeu-ne l'ortografia encara pre Fabriana) i reeditat per "Publicacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell" núm.7, p.103, març de 2007.

Il·lustració del rellotge amb la musa Urània que Flammarion tenia damunt del seu escriptori a l'observatori de Juvisy i que anteriorment havia pertangut a Le Verrier que el tenia al despatx del seu observatori de Paris.
 
Extreta del llibre "Urània" reeditat per "Publicacions de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell" núm.7, p.103, març de 2007.

 
Aquest dibuix modernista d'Urània era l' exlibris de l'insigne astrònom, el prohom i mecenes Rafael Patxot

Foto extreta de l'opuscle de l'exposició "Univers Patxot"

Foto: Ramon Moliner 14.7.2010

Vil·la Urània la casa que l'astrònom català Comas i Solà tenia al carrer Saragossa núm. 29, de Barcelona, llindant amb la Via Augusta, i on hi va construir el seu observatori particular.
A la seva mort la va llegar a l'Ajuntament de Barcelona amb la finalitat que en fes uns equipaments municipals per a la divulgació de l'astronomia i ciències afins. No s'arribà a complir mai el seu llegat i avui en dia, convertida en escola primària, es pot localitzar fàcilment gràcies a la placa commemorativa que la identifica.

Foto: Ramon Moliner 14.7.201

Placa commemorativa, situada a la façana posterior (Via Augusta) de Vil·la Urània

En su observatorio de esta "Villa Urania" el astrónomo José Comas Solá descubrió el planeta HISPANIA (804) primero de la serie de astros descubiertos por el que fué primer director del Observatorio Fabra. 1868-1937


Nota (1): Aquesta divisió de la "Història" d'Heròdot en nou llibre llibres va ser feta per editors alexandrins que encapçalaren cada llibre amb el nom d'una musa; corresponent a Urània la del llibre VIII è. Aclariment de Manuel Balasch en la Introducció a la seva traducció del grec clàssic de: "Història". Vol.I [Llibre I]. Fundació Bernat Metge, p.29