Lavoisier i la revolució de la química

Enguany ha estat declarat per la UNESCO l'Any Internacional de la Química i la revista Mètode, de la Xarxa Vives d'Universitats, editada per la Universitat de València, se n'ha fet ressó i en el seu número de primavera ha publicat un extens dossier sobre la Revolució de la Química protagonitzada durant la segona meitat del segle XVIII per Antoine-Laurent Lavoisier.

 
Sempre es parla del gir Copernicà que va representar per a l'astronomia la publicació de: De revolutionibus orbium coelestium on Copérnic contraposava la seva teoria heliocéntrica a la teoria Ptolomaica de l'astronomia oficial.

O del capgirament Newtonià que va produir la publicació de: Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, els famosos "Principia" de Newton..! i del trencament que va representar amb les antigues ideas Aristotéliques.
I no diguem del trasbalsament que van experimentar les ciències naturals amb la publicació de: The Origin of Species de Charles Darwin on hi exposava les seves revolucionàries ideas sobre la evolució natural de les especies tot oposant-les al immobilisme determinista existent fins aleshores.
Són llibres que han marcat una fita, un abans i un després. Però, en canvi, perquè no es tan conegut el gir... Lavoisierià, si se`m permet dir-ho així!  que per a la química va representar la publicació del Traité élémentaire de chimie? que tothom reconeix com una ruptura clara amb la química tradicional, o... mes aviat n'hauriem de dir alquímia? dels quatre elements i del flogist.




 

Retrat d'Antoine-Laurent Lavoisier i la seva esposa
Marie-Anne Pierrette Paulze
Obra de Jacques Louis David, actualment al
Metropolitan Museum of Art de Nova York.
Imatge de Wikimedia Commons

Reconec que la qüestió em va intrigar. Si realment el seu treball, en l'àmbit de la química, era equiparable al dels científics suara esmentats quina és, doncs, la causa del diferent tractament dispensat a Lavoisier? No tinc els coneixements suficients com per donar una versió sobre uns fets històrics que desconec i us remeto a l'article escrit per Marco Beretta al ja esmentat número de la revista Mètode (pàg. 73) on parla de la tràgica mort de Lavoisier a l'època del Terror de la Revolució Francesa; de les tristament celebres paraules del  president del tribunal revolucionari en dir: "la République n'a pas besoin des savants" (1); de com, Antoine-François Fourcroy, un dels seus col·laboradors més propers va donar a conèixer la biografia de Lavoisier retratant-lo com un màrtir de la ciència; de la dispersió de tota la seva documentació a la mort de la seva dona; de com se'n forjà un mite que després seria rebutjat per excessiu i sense la contrapartida real que la publicació dels milers de documents inèdits, encara avui en dia per estudiar, haurien posat al seu lloc.








 

Exemple de combustió de llenya.
Imatge de Wikimedia Commons

Quina va ser la revolució de Lavoisier? sense cap mena de dubte la publicació del Traité élémentaire de chimie va representar un trencament total amb la antiga teoria del flogist que va ser substituïda de cop i volta per la moderna teoria de la combustió descrita per Lavoisier com una combinació química de la substància combustible amb l'oxigen de l'aire atmosfèric tot formant uns compostos nous i un despreniment de calor. La seva genialitat és que no solament va descriure magníficament el procés sinó que a més va introduir-hi mètodes gravimètrics en el seu laboratori, cosa que no s'havia fet mai abans. Fruit d'aquestes recerques en que pesava minuciosament, amb balances de precisió, els components d'abans i de després de les reaccion químiques, va acabar descobrint l'importantíssim principi de la conservació de la matèria.


Altres contribucions importants van ser el descobriment de la composició de l'aigua amb l'obtenció dels seus elements constitutius, que va anomenar hidrogen o "aire inflamable" i oxigen o "aire vital, i que en tornar a recombinar-los i obtenir aigua novament validava de forma irrefutablement científica el seu descobriment. També va demostrar que l'aire es constituït per una mescla de gasos on hi va identificar l'oxigen, origen de tota combustió, i el nitrògen que l'apaivagava. Va aplicar els seus coneixement fisiològics a l'estudi de la respiració i de com els éssers vius obtenen energia del que, mot encertadament, va qualificar de combustió lenta. Va treballar i trobà la relació entre l'oxigen i la composició de diversos àcids, entre els quals, el sulfúric, el fosfòric, etc. Va contribuir de forma decisiva a la modernització de la nomenclatura química, treballant conjuntament amb els seus col·laboradors: Morveau, Berthellet i Fourcroy  i publicant l'obra de referència: Essai de nomenclature chimique, base de la nomenclatura actual.

Referència (1) Joseph A. Babor i José Ibarz. Química General Moderna, 6a. edició, pàgina 19

Més informació:
- 2011 Any de la química. Lavoisier. Pàgina de Barcelona Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.
- Lavoisier a la Viquidèdia.
- Tractat elemental de química. Antoine L. Lavoisier. Tradució al català coeditada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Eumo Editorial i Enciclopèdia Catalana, dins de la Col·lecció "Clàssics de la Ciència".