Observació del cúmul globular M 15

Situat a la constel·lació del Pegàs fou descobert el 1746 per l'astrònom italià Maraldi i uns anys més tard va ser observat per Messier que el va integrar en el seu famós catàleg tot assignant-li el número 15.

És molt fàcil de localitzar entremig del bestiari més representatiu del cel tardoral; concretament entre l'estel Enif (el morro del cavall alat), l'estel Gamma Delphini (el morro del petit i eixerit Dofí) i la constel·lació del Cavallet (Equuleus).

M 15. Cúmul globular a la constel·lació del Pegàs. 22/10/2011 18:36TU. Telescopi SC-235mm f/6,3.
Càmera Canon EOS 300D a focus primari. Integració de 5 fotos de 150s a ISO 400. Foto: Ramon Moliner

Una major aproximació a través del telescopi ens permet identificar-lo inequívocament gràcies als tres estels brillants que l'emmarquen triangularment, tal i com es pot veure a la fotografia; es tracte dels estels HD 204712 al nord, HD 204862 a l'est i l' HD 204571 a l'oest.
 
És interessant destacar l'elevada densitat del nucli d'aquest eixam d'estels i es creu que la presència d'un forat negre i la seva potent força d'atracció gravitatòria podria ser-ne la causa. Aquesta concentració estel·lar tant extraordinària provoca curiosos fenòmens de interaccions veïnals com l'existència del que es coneix com a "Estels Estranyament Blaus" (Blue Straggler Stars) en una zona en que sembla que haurien de ser més aviat vermellosos si tenim en compte l'edat avançada del cúmul, uns 12 mil mil·lions d'anys, i que els astrofísics atribueixen a la violenta fusió entre estels veïns pròxims.

Un altre fenòmen curiós, rarament observat en el sí dels cúmuls globulars, és la presència de la nebulosa planetària anomenada "Pegas 1". Està situada en una de les seves vores i va ser descoberta l'any 1927 per l'astrònom americà Francis Pease. Per captar-ne la imatge cal, però, disposar d'un telescopi de 300 mm d'obertura, com a mínim, i equipar l'aparell fotogràfic amb un filtre del tipus Oxigen III per tal de donar contrast a la ténue lluminositat de la nebulosa. Tot un repte!


Bibliografia: L'amas globulaire M 15. Revista "Ciel et Espace", Nº 497, Octubre de 2011.