Astronomia antiga a Suècia

Actuació conjunta de les corals: Nöbbeövsky Krokör
i el Cor la Fontana a la catedral de Lund.
Foto: Ramon Moliner

Arran del meu recent viatge a Suècia acompanyant les actuacions musicals del Cor la Fontana de Barcelona, vaig fer dues troballes astronòmiques de gran valor antic i arqueològic: 

Rellotge astronòmic de la catedral de Lund
Foto: Ramon Moliner

El rellotge astronòmic de la catedral de Lund (a Escània, sud de Suècia), anomenat "Horologium mirabile Lundense", data de principis del segle XV, va ser restaurat a principis del XX i actualment es conserva en perfecte estat de funcionament a l'interior de la catedral.
  És del tot similar, però en petit, als famosos i més coneguts rellotges astronòmics de Praga i d'Hamburg.

En tocar les hores surten els Reis d'Orient a adorar l'Infant
Foto: Ramon Moliner

  Actualment toca les hores al migdia i a les tres de la tarda i poc abans que això passi els nombrosos visitants de la catedral esperan expectants els cops d'espasa, anunciadors, que es propinen dos soldats a cavall situats al capdamunt del rellotge. Seguidament sonen les trompetes de dos heralds, situats a ambdós costats de la Mare de Deu amb l'infant Jesús, tocant solemnement la melodia "In dulci Jubilo" i per últim en obrir-se unes portetes laterals apareixen els Reis d'Orient que passen per devant tot fent una graciosa reverència d'adoració.

Chronos, al mig i a l'esquerra de la imatge, assenyala la data
amb una vareta
Foto: Ramon Moliner

 En la part inferior del rellotge hi ha un calendari perpetu on Chronos, el deu de les edats i del zodiac de la mitologia grega; assenyala la data amb una petita vareta.

Calendari perpetu amb els signes del zodíac. Al centre Sant Llorenç,
patró de la ciutat de Lund.
Foto: Ramon Moliner

 També s'assenyalen les fases de la Lluna, el trànsit del Sol a través dels signes del zodíac i el dia de la setmana corresponent a la data.

Alineació megalítica d'Ales Stenar. Té la forma perimetral d'un vaixell
Foto: Ramon Moliner

El monument megalític de les Pedres d'Ale (Ales Stenar en suec) a Kaseberga en la costa Bàltica del sud est de Suècia.
  Aquesta aliniació megalítica tè la forma perimetral d'un vaixell i el seu origen és del tot incert amb teories tan dispars com les que daten la seva construcció durant l'edat del bronze tardà (entre 1000 i 5000 anys aC) o, per contra, d'altres que l'atribueixen a l'época vikinga entre els anys 600 i 1000 dC

Plafó explicatiu del monument. Observeu la forma de vaixell de
l'alineació megalítica.
Foto: Ramon Moliner

  En quan a la seva funció en l'actualitat coexisteixen dues teories: una de purament funerària i un altre d'astronòmica relativa a les posicions del Sol en els ortos i ocasos de les diferents èpoques de l'any i especialment en el solticis (quan o bé la nit, o bé el dia, són els més llargs de l'any).
  Probablement les dues tenen la seva part de raó i en tot cas una cosa és ben certa: la Interpretació astronòmica resulta avalada per la pràctica observacional i té molts punts de coincidència amb altres observatoris astronòmics megalítics de l'antiguitat, com per exemple el  d'Stonehenge al sud d'Anglaterra o els Mayas del continent americà.






 

Plafó explicatiu de les posicions de l'eixida i la posta de Sol; a dalt
durant el solstici d'hivern i a baix durant el d'estiu.
Foto: Ramon Moliner

  El funcionament és el següent: per a un observador situat al bell mig del vaixell, d'acord amb la figura superior del gràfic, i per a la latitud geogràfica de Kaseberga, el dia del soltici d'hiver (Nadal), que és el més curt de l'any, el Sol surt pel sud-est (aliniat amb la pedra SV) i es pon pel sud-oest (aliniat amb la pedra SO); el recorregut del Sol correspon a una quarta part del costat del vaixell i així, doncs, el dia dura 6 hores; mentre que la nit dura les tres quartes parts, o sigui 18 hores.
   Per contra el dia del soltici d'estiu (Sant Joan), i segons la figura inferior, el Sol surt pel nord-est (pedra NV) i es pon pel sud-oest (pedra NO) recorre les tres quartes parts del vaixell i en conseqüència, doncs, el dia dura 18 hores; mentre que per la nit recorre la quarta part i només en dura 6.