Supernova a la Galàxia M82

Durant la nit del 21 al 22 de gener d'enguany J.S.Fossey va descobrir una supernova bastant brillant a la galàxia M82, de l'Ossa Major. Aquesta supernova rep el nom provisional de PSN J09554214+6940260 i en el moment del seu descobriment tenia una magnitud d' 11,7, tot i que, segons els experts .....    (Comunicat 263 de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell)

En rebre el comunicat vaig correr a preparar l'observació i durant el següent cap de setmana la vaig fotografiar durant la nit del 25 al 26 de gener de 2014, entre les 00:56:28 i les 01:01:59 TU, des del meu observatori del Montsec.

Supernova PSN J09554214+6940260 a la galàxia M82 de la constel·lació de l'Ossa Major. Composició de 10 imatges
de 30 s, amb filtre V de 550 nm. Telescopi SC de diàmetre 235 mm a f/6,3 i càmera CCD ST-8 a Binning 2
Foto: Ramon Moliner

M82 és la popularment anomenada "Galàxia del Cigar" i la raó no és altre que la seva aparença allargassada. Es troba a la constel·lació de l'Ossa Major i és calcula que és unes cinc vegades més brillant que la nostre Via Làctia; això i el fet de presentar-se'ns de perfil a la línia de visió fa que ens aparegui amb una extraordinària lluïssor.

La deformació estranya i allargassada d'M82 és provocada per les forces de
marea exercides per la veïna M81 amb la qual interactua
Foto: Ramon Moliner, Primavera de 2010

Per un altre banda té una forma una mica estrafeta; a causa de la deformació provocada per les forces de marea exercides per la galàxia propera M81 amb la qual interactua.

Mosaic d'imatges d'M82 preses pel telescopi espacial
Hubble. Combina quatre filtres de color tot aconseguint
capturar llum visible estel·lar, emissions infraroges i
filaments vermellossos rics en hidrogen.
Foto: Wikimedia Commons

Una importantíssima característica d'aquesta galàxia és que en el seu nucli s'hi detecta una forta emissió d'ones de radio, infraroges i raigs X, amb evidències d'allotjar-hi un forat negre pròxim. S'estima que tot plegat confereix a la zona central una inestabilitat que, afegida a la gran abundància d'hidrogen, propicia el naixement de nous estels; tal i com ho confirma la gran quantitat d'estrelles joves que poden comptar-s'hi. La tassa de generació estel·lar és de tal magnitud que es calcula que és de l'ordre de fins a deu vegades més ràpida que l'habitual en la resta de galàxies. És per aquesta raó que, a M82, se la considera com a prototipus del que es coneix com a Galàxia d'esclat estel·lar (Starburst Galaxy, en anglès)





Fins fa ben poc era classificada com a Irregular (Irr II) per raó de no tenir ni forma el·líptica ni cap estructura de bulb amb braços espirals. Això, però, va canviar l'any 2005 quan en ampliar el camp d'observació a l'infraroig proper (NIR), es a dir a longituds d'ona compreses entre 0,78 i 3 micròmetres, es va descobrir que tenia dos braços espirals que quedaven mig amagats en el perfil i la lluentor de la galàxia; aprofundint en l'estudi darrerament se l'ha classificat com a espiral barrada.

Esquema de la formació d'una Supernova en un sistema binari. L'estel nan blanc
resultant absorbeix massa de l'estel company i explota en arribar a una certa
massa crítica. Autors: Nasa, Esa i A.Felid. Foto: Wikimedia Commons

En quan a la supernova es pensa què és del tipus "Ia" es a dir que és el producte de l'explosió d'un estel nan blanc, que formant un sistema binari amb un altre, generalment un gegant roig, s'ha anat inflant per l'absorció del gas del company fins que en superar la massa un cert valor crític s'esdevé la tremenda explosió


















Aquestes explosions són sovint utilitzades pels astrònoms per mesurar la distància a galàxies que pel fet de ser molt allunyades no permeten aplicar-hi els mètodes trigonomètrics de paral·laxi a causa de l'extremada petitesa dels angles en joc. Actualment la distància d'M82 a la nostre Via Làctia es prou coneguda i s'ha calculat en uns 12 milions d'anys de llum; els dos mètodes que ho han fet possible han estat: l'anomenat TRGB i el del desplaçament al vermell (redshift).

De ben segur que la comunitat astronòmica internacional no desaprofitarà l'ocasió per aprofundir en l'estudi d'aquesta interessant efemèride i dintre de no gaire temps podrem saber-ne encara moltes més coses.

Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de la Col·legiata de Sant Pere d'Àger
Chronicon de tabulas et exchachos

Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de la Col·legiata de Sant Pere
d'Ager. Autor: Salvador Juanpere Aguiló.
Edicions 64. 1a.edició (14 d'abril de 2010)
ISBN: 978-84-614-1927-2
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2013

Aquest és l'apassionant llibre que he llegit durant aquest estiu













  
Salvador Juanpere Aguiló n'és l'autor i en la presentació, entre altres coses, diu:


 Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de la col·legiata de Sant Pere d'Àger és una novel·la rigorosament històrica que comprén des del final del segle X, passant pel tenebròs any mil, fins a la fi del segle XI.
  Cal dir que la immensa majoria dels personantges, dels fets relatats i dels llocs novel·lats són reals. La història que Pere Bernat, canonge giròvag (1) e endeguer (2), explica al seu jove amic Mir Oliba, monjo cenobita i excel·lent pendolista, està intercalada en fets que es produeixen en el mateix moment d'escriure-la.
   En definitiva, aquesta història correspon a l'arribada i consolidació del joc dels escacs a casa nostra i el seu pas cap a l'Europa cristiana ...
  En aquesta novel·la es parla de l'excel·lent joc d'escacs de cristall de roca de l'època fatimita, del segle X, que es va trobar a la col·legiata de Sant Pere d'Àger i que actualment és exposat al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. (ps. 15 i 16, 1a. edició del llibre)

Àger i al capdamunt la Col·legiata de Sant Pere d'Àger
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2013

  
Si, com diu l'autor, tanqueu els ulls una bona estona, retrocediu amb la imaginació al llunyà segle XI i entreu en silenci a la Sala Capitular de la Col·legiata de Sant Pere d'Àger (convertida en Scriptorium); us semblarà que sentiu a Pere Bernat dictant les següents paraules:





  






Deembre de l'an dit milia setanta-dos.
E aquest és lo comensament de lo Chronicon de tabulas et exchachos: On es contenen per qual rahó tuits los grans feyts e costumes qui son entrevenguts en llur vida en nostre pais, dins lo temps sobre lo joch del shatranj, per volentat de Arsenda e ordinació de Arnau Mir de Tost, vescoms del senyoriu de Àger dictat en pus bell catalanesc per mi, Pere Bernat, canonge giròvag e andeguer, e posats en scrit per Mir Oliba, monjo cenobita i pendolista. (p. 29, 1a. edició del llibre)


El descobriment del joc dels escacs es produeix en una època de bones relacions entre els incipients comtats catalans, aliats dels reis francs del nord, i el regne islàmic d'al-Àndalus. En el primer capítol del llibre es relaten les sovintejades visites dels ambaixadors catalans a Qurt'uba (3) per tal de segellar, amb els successius califes, pactes de pau, amistat i bona relació. 


 

Astrolabi. Museu de l'Scriptorium. Ripoll
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2010

 
... allà entran en contacte amb el món de la cultura: l'astronomia, les matemàtiques, els herbolaris, la medecina, la gramàtica, els traductors, les tècniques de construcció i conducció d'aigües i ... un joc misteriós i desconegut anomenat "Shatranj"; els mestres del qual els n'expliquen la història i els instrueixen en les normes i estratègies del joc. 

Tractat de l'astrolabi i del rellotge. S'hi descriuen els noms de les constel·lacions en àrab.
Museu de l'Scriptorium. Ripoll.  Foto: Ramon Moliner. Estiu 2010

Però les bones relacions es van acabar sobtadament quan al-Mahdi ibn Abí Ja'far al-Mans'ur (3) (més conegut per nosaltres com a Almansor)  es fa amb el poder i coneixent que els comtes catalans no gaudien de la protecció dels reis francs feu una ratzia sorpresa a Barcelona la saquejà a sang i foc i s'endugué captiva i en llarga i humiliant caravana la seva dissortada població.

Interior de Mesquita de Córdoba
Foto: Wikimedia Commons

Una part del captius sobretot nobles i rics-homes, de qui es podia demanar un substanciós rescat, van anar a parar a Qurt'uba i si bé al principi la situació se'ls va fer molt penosa amb el temps van anar aprenent la llengua i introduint-se, sovint d'amagat i sempre amb les limitacions pròpies de la captivitat, en la societat i l'ambient cultural de la ciutat; van fer-se copiar molts manuscrits, no solament de shatranj sinó dels molts i diversos volums que es custodiaven a la biblioteca de la Mesquita i, per sobre de tot.... van rebre valuossíssimes lliçons dels principals mestres del joc.

Joc d'escacs trobat a la col·legiata de St. Pere d'Àger. Museu de Lleida: diocesà i comarcal.
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2013

Si us animeu a llegir el llibre, cosa que us recomano vivament, sabreu com van ser rescatats els nostres nobles alliberats i els acompanyareu a cavall en el seu arriscat viatge de tornada a Barcelona.
  Passareu molt a la vora de la resplendent cort califal de Medina al-Zahra, als afores de Còrdova, passareu per Andusar i mes endavant travessareu el aiguamolls del naixement del riu Wadi al-Vahir.
  Seguireu en direcció gairebé paral·lela a la costa, intentant evitar la transitada calçada romana per por de ser massa vistos i passareu per Mursiya, Laqant, Daniya i Sàtiba fins arribar a Balansiya on després d'admirar la imponent muralla de la ciutat hi entrareu per la porta de Roma.
  Transitareu, per la taifa de T'urt'u'xa i més endavant en travessar, no sense por, la frontera de la Marca fareu nit a T'arrakuna; a l'endemà veureu el famós circ i l'aqüeducte romà, que per sort les tropes d'al-Mans'ur no havien destruït del tot, com tampoc ho havien fet amb la majoria dels monuments que hi havia a la calçada romana que els havia de dur a Barxiluna.
  Deixant enrere la Móra, al-Tafulla i Kalaf-fel: finalment travessareu el riu Lubrigât i ja no us aturareu fins veure les muralles de Barcelona on els nostres nobles, amb llàgrimes als ulls, hi feren entrada per la porta del Bisbe; la primera que va caure cinc anys enrere sota la barbàrie d'al-Mans'ur.

El joc dels princeps. Museu de Lleida: diocesà i comarcal.
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2013

... presenciareu l'apoteòsica recepció dels ciutadans de Barcelona encapçalada pel comte Borrell II el Vell i la seva muller Aimerud i seguireu amb interès la implantació del joc entre la noblesa. així com la modernització de l'administració dels comtats catalans després de la malaurada lliçó del saqueig de Barcelona. La desfeta de la campanya militar de l'expedició cristiana de Ramon Borrell I a al-Àndalus. La conquesta de la Vall d'Àger per Arnau Mir de Tost i les sempre tenses i vigilants relacions amb les ciutats andalusines veïnes, entre les quals: Medina Balají, Làrida i Saraqust'a. 

Monestir de Ripoll
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2010

... assistireu a Ripoll a les Assemblees de Pau i Treva iniciativa portada a terme per l'Abat Oliba i coneixereu les ordinacions que n'emanaren i que posaren fi, per primera vegada a l'Europa medieval, a la violència i als abusos feudals.

... visitareu els principals monestirs de l'època a la recerca de documentació sobre els escacs i en arribar a Santa Maria d'Organyà i visitar l'escriptori..., pareu orella!

.... escolta, Miquel, perdona, això no és llatí. Això és del mateix estil que el que estem escrivint nosaltres, si bé no és igual, però s'hi assembla molt, és fabulós. Això deu ser una homilia, oi? ...  (p.480, 1a. edició del llibre)

L'Abat Oliba. Monestir de Ripoll
Foto: Ramon Moliner. Estiu 2010

 

Museu de Lleida: diocesà i comarcal
Foto: Ramon Moliner.  Estiu 2013

Com es va produir la troballa?

Què se'n va fer després?

Museu de Lleida: diocesà i comarcal
Foto: Ramon Moliner.  Estiu 2013

On van acabar les peces al final?









Glossari:
(1).- Giròvag: sense residència estable; del llatí "gyruvagus".
(2).- Endeguer: No he trobat aquest mot en cap dels diccionaris que tinc al meu abast. Per la semblança lexical i el coneixement del personatge, després de la lectura del llibre, sembla correspondre a la forma moderna: "endegador", que segons el diccionari de l'Enciclopèdia Catalana es refereix a la persona que arranja, endreça, compon, que dona a alguna cosa una direcció adequada, un bon camí a seguir. I justament això és el què fa el nostre personatge en dictar la crònica dels fets que va viure.
(3).- L'autor del llibre ens informa què per a la grafia dels noms àrabs ha seguit l'assessorament de Dolors Bramon, professora d’Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de Barcelona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, (p.559, 1a. edició del llibre)


Per a saber-ne més:
- L'entrada dels escacs a Catalunya. Article del Punt Avui en motiu de la presentació del llibre de Salvador Juanpere Aguiló.
- El Joc d'escacs islàmic d'Àger. Text del Museu de Lleida: diocesà i comarcal.
- Les Homilies d'Organyà. El naixement d'una Llengua. Text divulgatiu del programa "Històries de  Catalunya", TV3 (Televisió de Catalunya).
- Àger recupera la col·legiata del segle XI , Vídeo. TV3 (Televisió de Catalunya). Telenotícies de 12/01/2009.
- Catalunya a l'any 1000 , Àudio. Catalunya Radio. Programa "En Guàrdia" d'Enric Calpena.
- Córdoba, Arabe y Musulmana. Vídeo. TVE, Ciudades para el siglo XXI

Visita a la Central Hidroelèctrica de Canelles

El passat 8 de juny un grup de socis de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell vam efectuar una visita guiada a les instal·lacions de la Central Hidroelèctrica de Canelles

Aigues de la Noguera Ribargorçana formant
l'embassament de Canelles.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2012

  
Aquesta central va ser inaugurada l'any 1959 i és la penúltima de les construïdes per a l'aprofitament de la Noguera Ribagorçana.

Detall de la pared de la presa construïda en un engorjat del riu.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2012
 

Es va construir aprofitant un pas engorjat situat aigües avall del Congost de Montrebei i dins del terme municipal d'Os de Balaguer.

L'impressionant mur de contenció de l'aigua.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

L'obra civil: El mur de la presa té 152 metres d'altura, té forma de volta arquejada i es capaç d'emmagatzemar un total de 680 Hm³ (680 miliards de litres) d'aigua.
  Justament aquesta forma és la clau de volta que li dona la resistència que necessita per resistir l'enorme pressió de l'aigua actuant sobre la seva part còncava. Les deformacions elàstiques que li provoca transmeten els esforços cap a les parets laterals de la muntanya que n'absorveixen tota la força.
  La conseqüència de tot això és que aquesta última també experimenta petits desplaçaments elàstics que són, en definitiva, com petits moviments sísmics imperceptibles a la vista i sensibilitat humanes.

Detall del sobreexidor.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

  Aquests petitíssims desplaçaments geològics són permanenment supervisats per mitjà de dianes sensores situades en llocs estratègics de la presa i de la muntanya amb la finalitat que en el cas d'experimentar moviments superiors al establerts per les normes de seguretat alliberin la pressió de l'aigua deixant-la escapar pels conductes de sobreiximent.










Els problemes de construcció: Com se sap el Montsec és una serralada calcària de tipus càrstic; ja els nostres clàssics llatins el denominaven "Mons Sectus"; la muntanya seccionada, que ho és pels impressionants congostos de Terradets, en ser travessat per la Noguera Pallaresa, i de Montrebei, en ser-ho per la Noguera Ribagorçana.
  Doncs bé! en començar a omplir la presa de seguida es van detectar importants fuites d'aigua a través del terreny. Per estanquitzar-lo es van haver de tapar les diverses cavitats, forats i fissures que s'havien anat trobant durant les obres; obturant-les a base d'injectar-hi formigó barrejat amb substàncies reinflables, algunes de tant enginyoses com els cigrons (sí, ho heu llegit bé...!) i d'altres d'adherents a la roca com la llana d'ovella (això ja no costa tant d'imaginar), a altíssima pressió i durant més de tres anys.

Detall d'una de les tres turbines hidràuliques. Observeu els dos cilindres
oleohidràulics (de color groc) que regulen la posició dels àleps accionant
les lleves de color vermell.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

L'aprofitament hidràulic: l'embassament permet regular l'aigua per a usos agrícoles, l'abastiment dels pobles circumdants i com a força motriu per a la producció d'electricitat.
  Des d'aquest últim punt de vista vam visitar la sala de turbines que consta de tres màquines verticals de tipus Francis; actualment són de regulació automàtica de manera que qualsevol variació de la càrrega, deguda a les previsibles variacions del consum elèctric per part dels usuaris, es immediatament compensada inclinant de forma adequada els àleps de la turbina que continua girant a velocitat constant sense frenar-se o accelerar-se i, en conseqüència, donant una gran estabilitat a la tensió elèctrica fornida a la xarxa.

Sala d'alternadors.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

La producció d'electricitat: Els alternadors associats a cadascuna de les turbines són capaços, entre els tres, de subministrar a la xarxa una potència total de 120 MW, la necessària per abastir uns 40.000 habitatges (de quatre persones amb els consums actual)

Un dels tres alternadors.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013.

Detall del quadre de control.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

  Durant els primers anys de funcionament les variacions de demanda dels consumidors es transmetien via telefònica als operaris de la Sala de Control que s'encarregaven, llavors, de regular manualment la càrrega a aplicar a les turbines. Actualment, i com ja s'ha dit anteriorment, aquest procés es realitza de forma completament automàtica sense cap intervenció humana aconseguint-se una major estabilitat en la tensió de sortida.






La transformació en alta tensió: les sales de transformadors tenen per finalitat elevar la tensió de sortida dels alternadors fins als milers de volts típics de l'alta tensió (dos a 132 kV i un altra a 25 kV) i té per finalitat  minimitzar les pèrdues d'electricitat durant el transport, per les línies d'alta tensió, cap els centres consumidors.

Parc d'interruptors situat a l'exterior.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

El Parc de interruptors: Es troba situat a l'aire lliure i des d'allí s'envia l'electritat, ja en alta tensió, a la xarxa de distribució de pobles i ciutats. Un cop allà el corrent elèctric entrarà en uns altres transformador que faran, "in situ" l'operació inversa, es a dir: baixar la tensió fins a 220 V; un valor molt més segur per al consumidor final.











La comercialització de l'electricitat: Durant la visita ens van explicar que totes les centrals de producció d'Espanya, siguin del tipus que siguin, no comercialitzen directament l'electricitat que produeixen sinó que la venen a l'Estat. Aquest en fixa diariament un preu oficial d'acord amb la mitjana dels costos de les diferents formes de producció (eòlica, fotovoltaica, hidràulica, tèrmica, nuclear); posteriorment la subhasta partint del preu de la més barata (les de procedència tèrmica o nuclear) entre les companyies distribuïdores que diàriament compren els paquets d'energia, o quantitat de kilowats-hora (kWh), que creuen que necessitaran per satisfer les necessitats energètiques dels seu clients; si fan curt en la compra i necessiten més energia aquell dia hauran de comprar la quantitat deficitària al preu oficial, abans esmentat, que és molt més car que el subhastat; si per contra n'han comprat en excés (com que no la poden emmagatzemar) aquell dia perdran diners; els interessa, doncs, afinar en les previsions. Un sistema ben curiós i que a la majoria de nosaltres, per no ser de l'ofici, ens era desconegut.

Per saber-ne més: Web del Museu de l'aigua de Lleida. Patrimoni Hidroelèctric Les empreses pioneres de les terres de Lleida "La Canadiense" - Barcelona Traction, Light & Power. - Energia eléctrica de Cataluña, S.A. (EEC) - Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorçana (ENHER)

Lectures astronòmiques per al Bloomsday
Astronomical lectures for the Bloomsday

Celebrant el Bloomsday, amb vestits d'època, davant
del Pub Davy Byrne's de Dublin.
Foto: Wikimedia Commons.

Bloomsday, la festa que cada any els fans de l'Ulisses de James Joyce dediquen a commemorar la jornada dublinesa del 16 de juny un dia, com qualsevol altre, en la vida de Leopold Bloom, el protagonista de la novel·la.

Foto: Ramon Moliner

  
Per preparar la celebració m'he rellegit alguns fragments de la novel·la magnificament traduïda, de l'anglès al català, per Joaquim Mallafré.






  
A continuació us ofereixo un petit tast sobre alguns dels temes astronòmics que hi tracta (tingueu present que la novel·la va ser escrita el 1904) copseu-ne la qualitat literària i si us agrada anineu-vos a llegir la totalitat del llibre.


¿Amb quina meditació acompanyà Bloom l'acte de mostrar al seu acompanyant les diverses constel·lacions? .... sobre Orió amb el seu Cinturó i el sol sèxtuple Theta i la Gran Nebulosa  en la qual podrien ser continguts 100 dels nostres sistemes solars; sobre nous estels moribunds i naixents com la Nova de 1901; sobre el sistema abocant-se vers la constel·lació d'Hércules; sobre la paral·laxi o desplaçament paral·làtic de les anomenades estrelles fixes en realitat movent-se permanenment des d'eons immesurablement remots fins a infinitament remots futurs amb comparació amb els quals les tres vintenes i mitja d'anys assignades a la vida humana constituïen un parèntesi de brevetat infinitesimal.

La consstel·lació d'Orió. En la mitologia grega representa el Caçador. Observeu l'arc, el gos (Canis Major) que l'acompanya, la Llebre i sota el cinturó, M 42, la Gran nebulosa d'Orió.
Foto: Ramon Moliner

La Gran Nebulosa d'Orió: una regió molt rica en formació estel·lar per condensació de les denses nebuloses de hidrogen, el material primordial de l'Univers.
Foto: Ramon Moliner

  

¿Quins trets diversos de les constel·lacions foren considerats successivament?
    Els diversos colors significatius de diversos graus de vitalitat (blanc, carmí, vermelló, cinabri); llurs graus de brillantors; llurs brillantors revelades fins a la 7a. inclosa; llurs posicions; .....  la condensació en sols de nebuloses espirals; les revolucions interdependents dels estels binaris; ... l'aparició d'un estel (de 1a. magnitud) d'extraordinària brillantor dominant dia i nit (un nou sol lluminós generat per la col·lisió i amalgamació en incandescència de dos ex-sols no lluminosos) pels volts del naixement de William Shakespeare sobre la delta de l'ajaçada constel·lació de Cassiopea que mai no es pon i d'una estrella (de 2a. magnitud) d'origen similar però de menys brillantor que havia aparegut a la constel·lació de la Corona Septentrional i n'havia desaparegut pels volts del període de naixement de Leopold Bloom......

Regulus: és en realitat un estel triple. El component principal (Alfa Leonis A) és relativament jove, de color blavós, molt brillant (magnitud 1,36), de 3,5 masses solars i té la particularitat de giravoltar sobre si mateix a gran velocitat (en un període de tant sols 15,9 h), observeu com apareix ovalat a la imatge; El component secundari (Alfa Leonis B) és de color ataronjat té una magnitud més feble (8,14) i a la vegada té un estel nan de color roig i molt més feble (magnitud 13,5) orbitant al seu voltant (no es veu a la imatge per manca de resolució òptica).
Foto: Ramon Moliner

Meteorit captat durant la pluja d'estels dels Perseids.
Foto: Wikimedia Commons

  
Quin signe celeste fou observat per tots dos simultàniament?
    Un estel precipitat a gran velocitat aparent a través del firmament des de Vega a Lira per damunt del zenit passat el grup estel·lar de la Cabellera de Berenice vers el signe zodiacal de Leo.

foto: Wikimedia Commons

I per completar la lectura i entrar en ambient, no hi ha res millor que prendre's una Guiness ... Salut...!








 

Astronomia antiga a Suècia

Actuació conjunta de les corals: Nöbbeövsky Krokör
i el Cor la Fontana a la catedral de Lund.
Foto: Ramon Moliner

Arran del meu recent viatge a Suècia acompanyant les actuacions musicals del Cor la Fontana de Barcelona, vaig fer dues troballes astronòmiques de gran valor antic i arqueològic: 

Rellotge astronòmic de la catedral de Lund
Foto: Ramon Moliner

El rellotge astronòmic de la catedral de Lund (a Escània, sud de Suècia), anomenat "Horologium mirabile Lundense", data de principis del segle XV, va ser restaurat a principis del XX i actualment es conserva en perfecte estat de funcionament a l'interior de la catedral.
  És del tot similar, però en petit, als famosos i més coneguts rellotges astronòmics de Praga i d'Hamburg.

En tocar les hores surten els Reis d'Orient a adorar l'Infant
Foto: Ramon Moliner

  Actualment toca les hores al migdia i a les tres de la tarda i poc abans que això passi els nombrosos visitants de la catedral esperan expectants els cops d'espasa, anunciadors, que es propinen dos soldats a cavall situats al capdamunt del rellotge. Seguidament sonen les trompetes de dos heralds, situats a ambdós costats de la Mare de Deu amb l'infant Jesús, tocant solemnement la melodia "In dulci Jubilo" i per últim en obrir-se unes portetes laterals apareixen els Reis d'Orient que passen per devant tot fent una graciosa reverència d'adoració.

Chronos, al mig i a l'esquerra de la imatge, assenyala la data
amb una vareta
Foto: Ramon Moliner

 En la part inferior del rellotge hi ha un calendari perpetu on Chronos, el deu de les edats i del zodiac de la mitologia grega; assenyala la data amb una petita vareta.

Calendari perpetu amb els signes del zodíac. Al centre Sant Llorenç,
patró de la ciutat de Lund.
Foto: Ramon Moliner

 També s'assenyalen les fases de la Lluna, el trànsit del Sol a través dels signes del zodíac i el dia de la setmana corresponent a la data.

Alineació megalítica d'Ales Stenar. Té la forma perimetral d'un vaixell
Foto: Ramon Moliner

El monument megalític de les Pedres d'Ale (Ales Stenar en suec) a Kaseberga en la costa Bàltica del sud est de Suècia.
  Aquesta aliniació megalítica tè la forma perimetral d'un vaixell i el seu origen és del tot incert amb teories tan dispars com les que daten la seva construcció durant l'edat del bronze tardà (entre 1000 i 5000 anys aC) o, per contra, d'altres que l'atribueixen a l'época vikinga entre els anys 600 i 1000 dC

Plafó explicatiu del monument. Observeu la forma de vaixell de
l'alineació megalítica.
Foto: Ramon Moliner

  En quan a la seva funció en l'actualitat coexisteixen dues teories: una de purament funerària i un altre d'astronòmica relativa a les posicions del Sol en els ortos i ocasos de les diferents èpoques de l'any i especialment en el solticis (quan o bé la nit, o bé el dia, són els més llargs de l'any).
  Probablement les dues tenen la seva part de raó i en tot cas una cosa és ben certa: la Interpretació astronòmica resulta avalada per la pràctica observacional i té molts punts de coincidència amb altres observatoris astronòmics megalítics de l'antiguitat, com per exemple el  d'Stonehenge al sud d'Anglaterra o els Mayas del continent americà.






 

Plafó explicatiu de les posicions de l'eixida i la posta de Sol; a dalt
durant el solstici d'hivern i a baix durant el d'estiu.
Foto: Ramon Moliner

  El funcionament és el següent: per a un observador situat al bell mig del vaixell, d'acord amb la figura superior del gràfic, i per a la latitud geogràfica de Kaseberga, el dia del soltici d'hiver (Nadal), que és el més curt de l'any, el Sol surt pel sud-est (aliniat amb la pedra SV) i es pon pel sud-oest (aliniat amb la pedra SO); el recorregut del Sol correspon a una quarta part del costat del vaixell i així, doncs, el dia dura 6 hores; mentre que la nit dura les tres quartes parts, o sigui 18 hores.
   Per contra el dia del soltici d'estiu (Sant Joan), i segons la figura inferior, el Sol surt pel nord-est (pedra NV) i es pon pel sud-oest (pedra NO) recorre les tres quartes parts del vaixell i en conseqüència, doncs, el dia dura 18 hores; mentre que per la nit recorre la quarta part i només en dura 6.
 

Observació d'estels variables RR Lyrae

Des del meu observatori del Montsec actualment col·laboro amb el "Grup RR Lyrae" de l'Agrupació astronòmica de Sabadell en la recerca d'estels variables polsants de curt període, del tipus anomenat RR Lyrae.

Observatori Celobert al Montsec. Foto: Ramon Moliner

Els estels RR Lyrae són, segons la definició del General Catalogue of Variable Stars, estels de tipus espectral A o F que polsen radialment amb un període comprés entre 0,2 i 1,2 dies i amb una variació de lluminositat que oscil·la entre 0,2 i 2 magnituds en filtre V.
  

Camp estel·lar de TU Arietis. Càmera CCD amb filtre V de 550 nm.
Foto: Ramon Moliner

 

Aquest és el camp estel·lar de l'estrella variable TU Arietis (TU Ari), que vaig observar durant tres nits del passat mes de desembre.
L'estel variable és el que designo amb la lletra V, mentre que C1 i C2 són els estels de comparació, que en ser de magnitud fixe, permeten mesurar les variacions de magnitud de la variable. 
La presa de imatges la vaig fer amb una càmera CCD equipada amb filtre V de 550 nm.

  



En fer les mesures fotomètriques i enllaçar les corbes de llums obtingudes durant les tre nits vaig obtenir el diagrama de fase que mostro a continuació. Observeu com entre la lluminositat màxima i la mínima hi ha una diferencia de una unitat de magnitud i que el període de variació, entre màxims, és d'un dia. També podeu veure que la corba de pujada té un pendent molt més acusat que el de la fase de baixada  Característiques que s'adiuen perfectament amb la definició dels estels RR Lyrae suara esmentada.

  

La importància astrofísica dels estels RR Lyrae rau en el fet què permeten:
- Deduir la composició química i l'evolució temporal de la població estel·lar.
- Estudiar la hidrodinàmica, mal coneguda encara, dels estels polsants i deduir-ne les forces d'expansió i contracció causants de les seves oscil·lacions.
- Mesurar les distàncies a cúmuls, o galàxies, que els continguin. El mètode és semblant al que s'aplica amb les Cefeides (que també són estrelles polsants però de període més llarg) i que es basa en què la relació període / lluminositat és proporcional a la distància; la qual cosa permet mesurar-la quan els mètodes trigonomètrics de paral·laxi no són possibles a causa de la petitesa dels angles en joc.
  

El Grup RR Lyrae de l'Agrupació astronòmica de Sabadell té establerta una col·laboració professional amateur amb el GEOS (Groupe Européen d'Observation Stellaire) que té per objectiu l'observació d'estels del tipus RR Lyrae poc estudiats fins ara i que, a més, són sospitosos de presentar el que s'anomena efecte Blazhko, una mena d'oscil·lació secundària, superposada a la principal i de la qual se'n desconeixen les causes.