dimecres, 10 de novembre de 2010

El Montsec i la Vall d'Àger

EL MONTSEC I LA VALL D'ÀGER

La carena de la Serra del Montsec segueix una orientació est-oest tot formant una muralla ciclòpia entre la comarca de la Noguera i les seves veïnes pirinenques dels Pallars Jussà i de l'Alta Ribagorça.

La Serra del Montsec i la Vall d'Àger.
© Ramon Moliner. 5 juliol 2010.

La Vall d'Àger.
© Ramon Moliner. 5 juliol 2010.

Cartell turístic a les envistes de la Serra del Montsec i la Vall d'Àger; amb la descripció que
en fa Josep Pla en el seu llibre: "Viatge per Catalunya".
© Ramon Moliner. 5 juliol 2010.

Però... i l'aigua recollida a les altes valls del Pirineu com s'ho fa per franquejar aquesta immensa barrera i escolar-se fins a les terres baixes de les valls del Segre i més endavant de l'Ebre? doncs dissolent a poc a poc, amb tossuderia geològica, la roca calcària de la muntanya fins a fendir-la en dos imponents congostos engorjats molt profunds:

El Congost de Terradets, per l'est, amb la Noguera Pallaresa...

© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


La Noguera Pallaresa al seu pas pel Congost de Terradets. Aquests és l'únic congost del Montsec que s'aprofita per fer-hi passar les vies de comunicació. Observeu el túnel del ferrocarril excavat al penya-segat, una mica més amunt que la carretera i a l'altre banda del riu.



© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


Indicador excursionista al Congost de Terradets. Repareu que també s'aprofita per fer-hi passar les línies d'alta tensió.











© Ramon Moliner. Setembre de 2010.



Passarel·la sobre la Noguera Pallaresa al Congost de Terradets.












© Ramon Moliner. Setembre de 2010


Ferrocarril de la línia de Lleida a La Pobla de 
Segur passant el Congost de Terradets.












i... el Congost de Montrebei, per l'oest, amb la Noguera Ribagorçana.
 
© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


Aproximant-se al Congost de Montrebei.












© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


El sender de gran recorregut, GR1, transita pel bell mig del Congost de Montrebei.










 

© Ramon Moliner. Setembre de 2010.



La Noguera Ribagorçana franquejant el Montsec pel Congost de Montrebei.













© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


La Noguera Ribagorçana obrint-se pas pel Congost de Montrebei. Observeu la profunda fenedura que durant milers d'anys l'aigua ha anat erosionant a la roca calcària del Montsec









© Ramon Moliner. Setembre de 2010.



El Congost de Montrebei i el camí excavat al penya-segat.











© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


El Congost de Montrebei. Compareu-ne la grandiositat amb la minúscula mida de les persones que transiten per la cornisa del penya-segat.










Històricament la Serra del Montsec va jugar un paper força important a l'edat mitjana; ja que constituïa una sòlida frontera entre els territoris de Al-Andalus al sud i els territoris cristians pirinencs del nord. Al segle XI Arnau Mir de Tost va travessà aquesta frontera, conquerí Àger i engrandí el territori cristià cap al sud.
Si voleu conèixer de prop aquesta sorprenentment dinàmica època medieval us recomano de fer l'anomenada "Ruta Arnau Mir de Tost" tot visitant les restes monumentals del castell i la col·legiata (1) de Sant Pere d'Àger (a la Noguera), el castell de Mur amb la col·legiata de Santa Maria de Mur i el castell palau residencial de Llordà (al Pallars Jussà). A la pàgina web del Consorci del Montsec hi trobareu més informació.

© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


Castell de Mur. Vista exterior.












© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


Castell de Mur. Vista Interior.












© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


Claustre de la col·legiata de Santa Maria de Mur. Treballs de restauració.











© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


Reproducció del Pantocràtor situat a l'absis central de la col·legiata de Santa Maria de Mur. La pintura original va ser extreta i venuda a principis del segle XX i després de diverses vicissituds actualment es conserva al "Museum of Fines Arts" de Boston, als Estat Units d'Amèrica.








© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


Perspectiva del castell palau de Llordà.












© Ramon Moliner. Setembre de 2010.


Castell palau de Llordà. Residència habitual d'Arnau Mir de Tost.











  

(1) Col·legiata: Església no episcopal que té capítol de canonges i en què se celebren els oficis com a les catedrals..... Les col·legiates canonicals exemptes de jurisdicció episcopal més famoses de Catalunya foren les d'Àger i Mur.  (Font: Gran Enciclopèdia Catalana, volum 5è).
En el cas concret de les col·legiates d'Àger i de Mur l'administració dels seus béns i drets, el que es coneix com a pabordia, depenien directament de la Santa Seu sense passar per l'entremig del bisbe d'Urgell tal com, en aquest cas, els hauria correspost pel seu àmbit territorial.






1 comentari: