diumenge, 1 de maig de 2011

Calefactor antirosada

O com evitar que s'enteli l'òptica del telescopi

Durant les fredes nits d'observació quan la humitat ambiental és alta i la temperatura baixa fins al "Punt de Rosada" l'aigua es condensa en el punts més freds de l'equip, aquells que tenen un poder més alt de dissipació de la calor com els metalls, el vidre, etc. Quan això succeïx s'entelen les superfícies òptiques i es fa impossible continuar treballant. Una forma d'evitar-ho consisteix en escalfar l'aire pròxim a les esmentades superfícies, per tal d'augmentar la seva capacitat d'absorció d'aigua i d'aquesta manera l'humitat deixi de condensar-se.

En el mercat hi han moltes solucions comercialitzades, totes bones, i que es basen en l'efecte descrit; però com que soc bricolaire de mena i m'agrada això de trastejar, vaig decidir fer-m'ho jo mateix. Després de moltes consultes vaig inspirar-me finalment en el sistema que descriu en la seva pàgina web el meu amic i company d'observacions Carlos G.T. i que podeu consultar clicant aquest enllaç: http://astrosurf.com/astrovega/Articulos/Astrofoto/antirocio.pdf

Detall de la resistència calefactora. Aquest tipus
de resist
ències s'utilitzen sovint per desentelar les
finestres d'ull de bou dels vaixells
.
Foto: Ramon Moliner, Hivern 2010 -11

Un cop decidit el sistema vaig comprar els següents components:

1 Làmina de cautxú negre de 3 mm de gruix
1 metre de resistència de silicona de 10 Ω / m
1 Temporitzador cíclic 12Vcc "Cebek ref. I-10"
1 Potenciòmetre lineal d'1 MΩ muntatge en panell
1 Pom de potenciòmetre


i ho vaig completar amb materials diversos de connexió, etc., d'aquells que un aficionat al bricolatge com Déu mana sempre ha de tenir en el seu calaix de sastre.





Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -11



Detall de la targeta electrònica temporitzadora de 12 Vcc, CEBEK I-10. Observeu els dos potenciòmetres per regular els temps de treball i de repòs així com el relé de sortida de 5 A















Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -

A continuació vaig construir-me una visera amb la làmina de cautxú i l'hi vaig cosir la resistència de silicona al seu interior, de manera que, un  cop in situ, quedés a poca distància de la superfície òptica.
Els extrems de la resistència els vaig passar a l'exterior a través d'un petit foradet i, ja a fora, els vaig soldar a un endoll RCA per tal de permetre una fàcil connexió i desconnexió amb el cable d'alimentació.



Vaig connectar la targeta electrònica temporitzadora segons l'esquema que detallo a continuació i després vaig fer tot un seguit de proves per comprendre bé el seu funcionament, sempre en càrrega es a dir: amb la resistència calefactora connectada. Com a resultat de tots aquest assajos em vaig adonar que la temporització màxima podia arribar fins als 70 s (malgrat que el full tècnic comercial n'especificava un màxim de 60) i jugant amb la temporització de repòs vaig confeccionar la taula que podeu veure en l'esmentat esquema































Llavors vaig deixar tarat el potenciòmetre de treball al màxim de temps, es a dir, al valor trobat experimentalment de 70 s. Tot seguit vaig dessoldar el potenciòmetre de repòs i el vaig substituir per un altre d'extern soldant-lo als terminals que especifica el fabricant en el full tècnic que acompanya la targeta.
D'aquesta manera m'estalvio d'haver d'actuar sobre dues variables, que sempre resulta complicat quan estàs a les fosques i gelat de fred, i aconsegueixo regular la generació de calor de cada cicle (treball + repòs) a uns valor que van des de 14 Wh a 7 Wh, i tot això... accionant un sol pom!

 
Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -11

Seguidament vaig muntar tots aquest components a la part interior de la tapa d'un armari elèctric de 12 Vcc que ja tenia. A la fotografia podeu remarcar les modificacions que hi vaig vaig fer, i que són:
- Substituir el, ja comentat, potenciòmetre de repòs de la targeta per un d'extern (part inferior dreta de la fotografia).
- Afegir un interruptor de palanca (a l'esquerra del potenciòmetre) per engegar o parar el funcionament del calefactor.
- Dessoldar el led vermell de la targeta i muntar-lo a la tapa (sobre l'interruptor) per poder controlar, des de l'exterior, l'estat d'escalfament o repòs del calefactor.
- Connectar la sortida de relé de la targeta a un connector doble tipus RCA de muntatge en panell; per tal de poder connectar-hi fàcilment els cables de la resistència calefactora.






Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -11



Detall de la part exterior de l'armari de 12 Vcc.

 

Pot veure's: l'interruptor general de funcionament, el pom regulador de potencia efectiva (1), el led vermell indicador de funcionament i un endoll doble per poder connectar-hi un segon calefactor.











Foto: Ramon Moliner. Hivern 2010 -11
Com el faig funcionar? doncs... no perdent mai de vista una petita estació meteorològica que tinc. Quan veig que la humitat relativa ateny un valor pròxim al 80% engego el calefactor a 1/2 potència efectiva (1). Si en el transcurs de la nit la humitat s'enfila cap al 90% el poso a 3/4 i si veig que s'aproxima al 95% el poso a 1.

Amb  això ja no em cal patir perquè tinc la certesa que ja no se m'entelarà la làmina correctora del meu telescopi Schmidt Cassegrain i encara disposo d'un segon endoll per connectar-hi un segon calefactor; en aquest cas no cal preocupar-se per la targeta electrònica, va sobrada electricament parlant, ja que el relé de sortida té una capacitat de fins a 5 A i el consum de cada calefactors és de 1,2 A .


(1) Potència efectiva: perquè el calefactor quan treballa sempre ho fa a una potència de 14 W i són els temps de repòs els que fan baixar la potència efectiva (veure la taula de l'esquema).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada