Des del meu observatori del Montsec actualment col·laboro amb el "Grup RR Lyrae" de l'Agrupació astronòmica de Sabadell en la recerca d'estels variables polsants de
curt període, del tipus anomenat RR Lyrae.
Els estels RR Lyrae són, segons la definició del General Catalogue of Variable Stars, estels de tipus espectral A o F que polsen radialment amb un
període comprés entre 0,2 i 1,2 dies i amb una
variació de lluminositat que oscil·la entre 0,2 i 2 magnituds en filtre V.
Aquest és el camp estel·lar de l'estrella variable TU Arietis (TU Ari), que vaig observar durant tres nits del passat mes de desembre.
L'estel variable és el que designo amb la lletra V, mentre que C1 i C2 són els estels de comparació, que en ser de magnitud fixe, permeten mesurar les variacions de magnitud de la variable.
La presa de imatges la vaig fer amb una càmera CCD equipada amb filtre V de 550 nm.
En fer les mesures fotomètriques i enllaçar les corbes de llums obtingudes durant les tre nits vaig obtenir el diagrama de fase que mostro a continuació. Observeu com entre la lluminositat màxima i la mínima hi ha una diferencia de una unitat de magnitud i que el període de variació, entre màxims, és d'un dia. També podeu veure que la corba de pujada té un pendent molt més acusat que el de la fase de baixada Característiques que s'adiuen perfectament amb la definició dels estels RR Lyrae suara esmentada.
La importància astrofísica dels estels RR Lyrae rau en el fet què permeten:
- Deduir la composició química i l'evolució temporal de la població estel·lar.
- Estudiar la hidrodinàmica, mal coneguda encara, dels estels polsants i deduir-ne les forces d'expansió i contracció causants de les seves oscil·lacions.
- Mesurar les distàncies a cúmuls, o galàxies, que els continguin. El mètode és semblant al que s'aplica amb les Cefeides (que també són estrelles polsants però de període més llarg) i que es basa en què la relació període / lluminositat és proporcional a la distància; la qual cosa permet mesurar-la quan els mètodes trigonomètrics de paral·laxi no són possibles a causa de la petitesa dels angles en joc.
El Grup RR Lyrae de l'Agrupació astronòmica de Sabadell té establerta una col·laboració professional amateur amb el GEOS (Groupe Européen d'Observation Stellaire) que té per objectiu l'observació d'estels del tipus RR Lyrae poc estudiats fins ara i que, a més, són sospitosos de presentar el que s'anomena efecte Blazhko, una mena d'oscil·lació secundària, superposada a la principal i de la qual se'n desconeixen les causes.
 |
| Observatori Celobert al Montsec. Foto: Ramon Moliner |
 | ||
| Camp estel·lar de TU Arietis. Càmera CCD amb filtre V de 550 nm. Foto: Ramon Moliner |
L'estel variable és el que designo amb la lletra V, mentre que C1 i C2 són els estels de comparació, que en ser de magnitud fixe, permeten mesurar les variacions de magnitud de la variable.
La presa de imatges la vaig fer amb una càmera CCD equipada amb filtre V de 550 nm.
En fer les mesures fotomètriques i enllaçar les corbes de llums obtingudes durant les tre nits vaig obtenir el diagrama de fase que mostro a continuació. Observeu com entre la lluminositat màxima i la mínima hi ha una diferencia de una unitat de magnitud i que el període de variació, entre màxims, és d'un dia. També podeu veure que la corba de pujada té un pendent molt més acusat que el de la fase de baixada Característiques que s'adiuen perfectament amb la definició dels estels RR Lyrae suara esmentada.
La importància astrofísica dels estels RR Lyrae rau en el fet què permeten:
- Deduir la composició química i l'evolució temporal de la població estel·lar.
- Estudiar la hidrodinàmica, mal coneguda encara, dels estels polsants i deduir-ne les forces d'expansió i contracció causants de les seves oscil·lacions.
- Mesurar les distàncies a cúmuls, o galàxies, que els continguin. El mètode és semblant al que s'aplica amb les Cefeides (que també són estrelles polsants però de període més llarg) i que es basa en què la relació període / lluminositat és proporcional a la distància; la qual cosa permet mesurar-la quan els mètodes trigonomètrics de paral·laxi no són possibles a causa de la petitesa dels angles en joc.
El Grup RR Lyrae de l'Agrupació astronòmica de Sabadell té establerta una col·laboració professional amateur amb el GEOS (Groupe Européen d'Observation Stellaire) que té per objectiu l'observació d'estels del tipus RR Lyrae poc estudiats fins ara i que, a més, són sospitosos de presentar el que s'anomena efecte Blazhko, una mena d'oscil·lació secundària, superposada a la principal i de la qual se'n desconeixen les causes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada