dissabte, 22 de juny de 2013


Visita a la Central Hidroelèctrica de Canelles

El passat 8 de juny un grup de socis de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell vam efectuar una visita guiada a les instal·lacions de la Central Hidroelèctrica de Canelles


Aigues de la Noguera Ribargorçana formant
l'embassament de Canelles.

Foto: Ramon Moliner. Primavera 2012

  
Aquesta central va ser inaugurada l'any 1959 i és la penúltima de les construïdes per a l'aprofitament de la Noguera Ribagorçana.













Detall de la pared de la presa construïda en un engorjat del riu.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2012

 


Es va construir aprofitant un pas engorjat situat aigües avall del Congost de Montrebei i dins del terme municipal d'Os de Balaguer.


L'impressionant mur de contenció de l'aigua.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

L'obra civil: El mur de la presa té 152 metres d'altura, té forma de volta arquejada i es capaç d'emmagatzemar un total de 680 Hm3 (680 miliards de litres) d'aigua.
  Justament aquesta forma és la clau de volta que li dona la resistència que necessita per resistir l'enorme pressió de l'aigua actuant sobre la seva part còncava. Les deformacions elàstiques que li provoca transmeten els esforços cap a les parets laterals de la muntanya que n'absorveixen tota la força.

  La conseqüència de tot això és que aquesta última també experimenta petits desplaçaments elàstics que són, en definitiva, com petits moviments sísmics imperceptibles a la vista i sensibilitat humanes.


Detall del sobreexidor.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

  Aquests petitíssims desplaçaments geològics són permanenment supervisats per mitjà de dianes sensores situades en llocs estratègics de la presa i de la muntanya amb la finalitat que en el cas d'experimentar moviments superiors al establerts per les normes de seguretat alliberin la pressió de l'aigua deixant-la escapar pels conductes de sobreiximent.










Els problemes de construcció: Com se sap el Montsec és una serralada calcària de tipus càrstic; ja els nostres clàssics llatins el denominaven "Mons Sectus"; la muntanya seccionada, que ho és pels impressionants congostos de Terradets, en ser travessat per la Noguera Pallaresa, i de Montrebei, en ser-ho per la Noguera Ribagorçana.
  Doncs bé! en començar a omplir la presa de seguida es van detectar importants fuites d'aigua a través del terreny. Per estanquitzar-lo es van haver de tapar les diverses cavitats, forats i fissures que s'havien anat trobant durant les obres; obturant-les a base d'injectar-hi formigó barrejat amb substàncies reinflables, algunes de tant enginyoses com els cigrons (sí, ho heu llegit bé...!) i d'altres d'adherents a la roca com la llana d'ovella (això ja no costa tant d'imaginar), a altíssima pressió i durant més de tres anys.



Detall d'una de les tres turbines hidràuliques. Observeu els dos cilindres
oleohidràulics (de color groc) que regulen la posició dels àleps accionant
les lleves de color vermell.

Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

L'aprofitament hidràulic: l'embassament permet regular l'aigua per a usos agrícoles, l'abastiment dels pobles circumdants i com a força motriu per a la producció d'electricitat.
  Des d'aquest últim punt de vista vam visitar la sala de turbines que consta de tres màquines verticals de tipus Francis;
actualment són de regulació automàtica de manera que qualsevol variació de la càrrega, deguda a les previsibles variacions del consum elèctric per part dels usuaris, es immediatament compensada inclinant de forma adequada els àleps de la turbina que continua girant a velocitat constant sense frenar-se o accelerar-se i, en conseqüència, donant una gran estabilitat a la tensió elèctrica fornida a la xarxa.


Sala d'alternadors.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013




La producció d'electricitat: Els alternadors associats a cadascuna de les turbines són capaços, entre els tres, de subministrar a la xarxa una potència total de 120 MW, la necessària per abastir uns 40.000 habitatges (de quatre persones amb els consums actual)






Un dels tres alternadors.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013
.














































Detall del quadre de control.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

  Durant els primers anys de funcionament les variacions de demanda dels consumidors es transmetien via telefònica als operaris de la Sala de Control que s'encarregaven, llavors, de regular manualment la càrrega a aplicar a les turbines. Actualment, i com ja s'ha dit anteriorment, aquest procés es realitza de forma completament automàtica sense cap intervenció humana aconseguint-se una major estabilitat en la tensió de sortida.






La transformació en alta tensió: les sales de transformadors tenen per finalitat elevar la tensió de sortida dels alternadors fins als milers de volts típics de l'alta tensió (dos a 132 kV i un altra a 25 kV) i té per finalitat  minimitzar les pèrdues d'electricitat durant el transport, per les línies d'alta tensió, cap els centres consumidors.


Parc d'interruptors situat a l'exterior.
Foto: Ramon Moliner. Primavera 2013

El Parc de interruptors: Es troba situat a l'aire lliure i des d'allí s'envia l'electritat, ja en alta tensió, a la xarxa de distribució de pobles i ciutats. Un cop allà el corrent elèctric entrarà en uns altres transformador que faran, "in situ" l'operació inversa, es a dir: baixar la tensió fins a 220 V; un valor molt més segur per al consumidor final.











La comercialització de l'electricitat: Durant la visita ens van explicar que totes les centrals de producció d'Espanya, siguin del tipus que siguin, no comercialitzen directament l'electricitat que produeixen sinó que la venen a l'Estat. Aquest en fixa diariament un preu oficial d'acord amb la mitjana dels costos de les diferents formes de producció (eòlica, fotovoltaica, hidràulica, tèrmica, nuclear); posteriorment la subhasta partint del preu de la més barata (les de procedència tèrmica o nuclear) entre les companyies distribuïdores que diàriament compren els paquets d'energia, o quantitat de kilowats-hora (kWh), que creuen que necessitaran per satisfer les necessitats energètiques dels seu clients; si fan curt en la compra i necessiten més energia aquell dia hauran de comprar la quantitat deficitària al preu oficial, abans esmentat, que és molt més car que el subhastat; si per contra n'han comprat en excés (com que no la poden emmagatzemar) aquell dia perdran diners; els interessa, doncs, afinar en les previsions. Un sistema ben curiós i que a la majoria de nosaltres, per no ser de l'ofici, ens era desconegut.

Per saber-ne més:
Web del Museu de l'aigua de Lleida. Patrimoni Hidroelèctric
Les empreses pioneres de les terres de Lleida "La Canadiense"
- Barcelona Traction, Light & Power.
- Energia eléctrica de Cataluña, S.A. (EEC)
- Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorçana (ENHER)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada