dimarts, 4 de febrer del 2014

Supernova a la Galàxia M82

Durant la nit del 21 al 22 de gener d'enguany J.S.Fossey va descobrir una supernova bastant brillant a la galàxia M82, de l'Ossa Major. Aquesta supernova rep el nom provisional de PSN J09554214+6940260 i en el moment del seu descobriment tenia una magnitud d' 11,7, tot i que, segons els experts .....    (Comunicat 263 de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell)


En rebre el comunicat vaig correr a preparar l'observació i durant el següent cap de setmana la vaig fotografiar durant la nit del 25 al 26 de gener de 2014, entre les 00:56:28 i les 01:01:59 TU, des del meu observatori del Montsec.

Supernova PSN J09554214+6940260 a la galàxia M82 de la constel·lació de l'Ossa Major. Composició de 10 imatges
de 30 s, amb filtre V de 550 nm. Telescopi SC de diàmetre 235 mm a f/6,3 i càmera CCD ST-8 a Binning 2
Foto: Ramon Moliner































M82 és la popularment anomenada "Galàxia del Cigar" i la raó no és altre que la seva aparença allargassada. Es troba a la constel·lació de l'Ossa Major i és calcula que és unes cinc vegades més brillant que la nostre Via Làctia; això i el fet de presentar-se'ns de perfil a la línia de visió fa que ens aparegui amb una extraordinària lluïssor.




La deformació estranya i allargassada d'M82 és provocada per les forces de
marea exercides per la veïna M81 amb la qual interactua
Foto: Ramon Moliner, Primavera de 2010


Per un altre banda té una forma una mica estrafeta; a causa de la deformació provocada per les forces de marea exercides per la galàxia propera M81 amb la qual interactua.
















Mosaic d'imatges d'M82 preses pel telescopi espacial
Hubble. Combina quatre filtres de color tot aconseguint
capturar llum visible estel·lar, emissions infraroges i
filaments vermellossos rics en hidrogen.
Foto: Wikimedia Commons

Una importantíssima característica d'aquesta galàxia és que en el seu nucli s'hi detecta una forta emissió d'ones de radio, infraroges i raigs X, amb evidències d'allotjar-hi un forat negre pròxim. S'estima que tot plegat confereix a la zona central una inestabilitat que, afegida a la gran abundància d'hidrogen, propicia el naixement de nous estels; tal i com ho confirma la gran quantitat d'estrelles joves que poden comptar-s'hi. La tassa de generació estel·lar és de tal magnitud que es calcula que és de l'ordre de fins a deu vegades més ràpida que l'habitual en la resta de galàxies. És per aquesta raó que, a M82, se la considera com a prototipus del que es coneix com a Galàxia d'esclat estel·lar (Starburst Galaxy, en anglès)





Fins fa ben poc era classificada com a Irregular (Irr II) per raó de no tenir ni forma el·líptica ni cap estructura de bulb amb braços espirals. Això, però, va canviar l'any 2005 quan en ampliar el camp d'observació a l'infraroig proper (NIR), es a dir a longituds d'ona compreses entre 0,78 i 3 micròmetres, es va descobrir que tenia dos braços espirals que quedaven mig amagats en el perfil i la lluentor de la galàxia; aprofundint en l'estudi darrerament se l'ha classificat com a espiral barrada.


Esquema de la formació d'una Supernova en un sistema binari. L'estel nan blanc
resultant absorbeix massa de l'estel company i explota en arribar a una certa
massa crítica. Autors: Nasa, Esa i A.Felid. Foto: Wikimedia Commons


En quan a la supernova es pensa què és del tipus "Ia" es a dir que és el producte de l'explosió d'un estel nan blanc, que formant un sistema binari amb un altre, generalment un gegant roig, s'ha anat inflant per l'absorció del gas del company fins que en superar la massa un cert valor crític s'esdevé la tremenda explosió


















Aquestes explosions són sovint utilitzades pels astrònoms per mesurar la distància a galàxies que pel fet de ser molt allunyades no permeten aplicar-hi els mètodes trigonomètrics de paral·laxi a causa de l'extremada petitesa dels angles en joc. Actualment la distància d'M82 a la nostre Via Làctia es prou coneguda i s'ha calculat en uns 12 milions d'anys de llum; els dos mètodes que ho han fet possible han estat: l'anomenat TRGB i el del desplaçament al vermell (redshift).

De ben segur que la comunitat astronòmica internacional no desaprofitarà l'ocasió per aprofundir en l'estudi d'aquesta interessant efemèride i dintre de no gaire temps podrem saber-ne encara moltes més coses.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada